dimecres, 23 de febrer de 2011

Passat.

Dins aquella capsa
de la qual no vaig perdre
les claus, sinó
les ganes d'obrir-la,
m'espera i em plany,
ple de retrets i desesperança,
tot el que un dia
vaig estimar i que,
per guarir-me -no se de què-,
vaig guardar a pany i forrellat
.

dilluns, 21 de febrer de 2011

Ponts de paper.

Estenc ponts de paper
sobre els miratges
de la meva memòria
en aquesta casa plena de records
que no em pertanyen,
mentre els meus es difuminen
com ho van fer aquelles lletres
en contacte amb els meus plors.

divendres, 18 de febrer de 2011

Insomne.

Jeu plàcidament
mentre, dins el coixí de la foscor,
els ulls clucs romanen oberts.
Temerós d'esvair
en l'oníric món
els records de somnis acomplerts,
deixa que la no-son

el reclami puntual cada nit.

dijous, 17 de febrer de 2011

Gràcies.

Més de 100 seguidors -no sé què dir-  gràcies a tots i a totes per passar per aquí de tant en tant ;)

dilluns, 14 de febrer de 2011

Feliç.

T'abandones a la deriva,
endinsada en els meus
ulls marítims,
feliç de no albirar
cap altra costa.

divendres, 11 de febrer de 2011

Cridòries.

Amb colors neutres
difuminen les cridòries
revengistes que proclamen.

Quadres de llàstima
per netes consciències.

dimecres, 9 de febrer de 2011

Memòria.

El tacte precís de la memòria,
la força del que no es pot abraçar,
un moment robat a les hores fugitives.

El triomf de l'immobilisme indolent.

dimarts, 8 de febrer de 2011

Incomunicació.

Calendaris sense dates
que mal endrecen nostres vides
dies negres i vermells
en un món daltònic ple
de xarxes d'internet als lavabos.

dilluns, 7 de febrer de 2011

Encanteri.

Camins antics, lloses blanques,
humitats, molses i foscor.
Brins de llum ens mostren
els fòssils que, altre temps,
convisqueren amb les bruixes.
Tresqueres oblidades,
una gorja acollidora,
cau d'indiscrecions,
els sucs regalimats per volcans adormits...
senglars, escurçons i altres bèsties...
algun boc fins i tot,
ens vigilen amb enveja
perquè el nostre món
és on la bombolla ens vol.

dissabte, 5 de febrer de 2011

Àbac

De quan comptaven els anys,
perquè tots van comptar
-fins ara que el temps ja no importa,
si no és per mesurar
quan va començar aquest amor
ple d'adverbis i d'urgències,
un amor sense rostre
i en continu creixement-.