dissabte, 28 de maig de 2011

Delicatessen


Vaig mesurar el teu amor
sense escales ni mètrica,
sense presses, però amb bogeria.

Vaig tastar tot el que m’oferies
i vaig gaudir-ne, tot mostrant-te
nous plats -ara anomenats “d’autor”.

Vas donar-me tant com podia rebre,
amb la brillantor als ulls d’una nena
que frissa per ensenyar tot el que sap.

Vas adonar-te que mesurar l’amor
no era cosa de centímetres o quilograms,
sinò d’estimar sense mesura...

dimarts, 24 de maig de 2011

Ulls


Si els meus ulls poguessin, per un cop,
convertir-se en mans,
t’acariciarien avui com fa temps que ho fan,
sense barreres ni fronteres,
amb el desig que sempre han llegit
en els teus moviments i somriures mal dirigits.

Aquests ulls que despullen la teva ànima,
però que no t’han pogut fer seva,
ulls atrevits, encauats en un cos
que no gosa realitzar tot el que ells,
veïns del meu cervell, voldrien,
ulls que, quan arriba la nit, descansen
i somnien amb mans valentes.

diumenge, 15 de maig de 2011

Un dia al parc

Em vaig perdre en els teus llavis,
vaig trobar-te en els meus braços.
Una pedra tafanera observava el teu cos
i ulls indiscrets feien nosa,
allà, coberts pel xiuxiueig del bosc,
l’última oportunitat perquè no fossis real.


dimecres, 11 de maig de 2011

aperitiu

Clames resposta
als monòlegs sords,
cerques la lògica
del sentit comú
en un joc pueril,
on només guanya
l'odi que traspua
del seu silenci.
Mentre, malaguanyada,
la sarsuela espera,
sense altre motiu per existir
que tornis a taula.

dijous, 5 de maig de 2011

xiringuillo

Al cim de la nostra muntanya,
l'últim cop que serem junts,
la tristor és lluny.

Com ahir, avui ets amb mi;
hem pujat junts.
Com ahir, m'has escoltat amb paciència
i no t'ha semblat malament
quan hem fet una parada a mig camí.
 
Avui, però, no veig el reflex del meus ulls en els teus,
només les meves llàgrimes lliscar,
com la vida, per aquest flascó d'acer fred
que obro i et mostra.
No et reconec, però sé que ets tu.
 

Tanco els ulls un moment i,
amb un moviment ràpid,
t'entrego...
la cendra blanca, fugissera,
il.lumina el cel un moment,
com aquell xiringuillo que tant
ens agradava el més de maig.