dilluns, 29 d’octubre de 2012

Dins un món blau fosc, profund, bé negre. XIII de L.


He saltat de molt amunt
dins  la roca, 
l'obscuritat és absoluta.
Baixo, més i més profund -massa-,
em deixo envair per una nova necessitat.
Estiro les mans i palpo el fons marí:
unes petxines, pedretes, potser restes d'una galera
reposen a les meves mans.

Obro els ulls per veure la nítida foscor,
tinc una peculiar necessitat,
jugar el joc un cop més,
sense por a perdre,  només
pel plaer de jugar un últim cop...

dissabte, 27 d’octubre de 2012

Fins sempre.

Amb dedicació i sense ella,
la teranyina de la vida et transforma,
canvies, mentre, amb delit o desgana, l'omples.
Els teus pensaments busquen imatges,
pensaments oblidats que saps desitjats...
ells mateixos es descarten,
i continua teixint, res desapareix,
cada cop més envoltat
saps que ets tot
per sempre,
el mateix, com sempre
i tan diferent.

dimarts, 23 d’octubre de 2012

Aquella fina linia IV de XX.


Cabdells daurats,
blaus, verdosos i blancs,
teixeixen il.lusions;
ara, reposen a l'armari
sense estrenar, tan suaus
com amarg és el record.

dilluns, 22 d’octubre de 2012

Aliments de l'ànima.


Preserves amb cura 
les millors viandes
dins receptacles hermetics.
Reposen aillades de tot, visibles, però,
dins la glacera,
mai ningú les degustarà de nou.
Els dies veuen venir nous dies,
la glacera mai es fon
sempre hi ha opcions millors,
fins que un dia , encara fredes,
te'n desfàs per sempre.

diumenge, 21 d’octubre de 2012

Aquella fina linia. III de XX


Vam viure la puresa,
el goig de la descoberta compartida,
la innocència de la vida
abans de començar-la...
amor, moments trobats,
caràcter, manca de llibertat...
però també desig, passió,
inmaduresa, geni malcriat,
la fúria del final,
i  la traició
-cruel, dolorosa, contínua,
perpètuament estèril.

Abans de la meva vida
et vaig viure.

dimarts, 16 d’octubre de 2012

dimecres, 10 d’octubre de 2012

Buides, plegades, o trencades,
una dins d'una altra i d'una altra,
soles, o en piles, aquí i allà,
residus amb els quals convius,
receptacles buits del passat,
claus de cartró?

Les juntes de les rajoles t'aclaparen,
immòbils, fredes, cruels
en la seva mancança de sentiments,
simples en la seva presència,
simples en essència,
reixes de ciment?

Pense i repenses
mentre oblides l'objectiu
et canses del que no fas
i no fas més de pur cansat,
divagues obvietats,
incapacitat?

dijous, 4 d’octubre de 2012


Van ser quatre els cops
-una vida-
que una lluna tafanera
-com la que em mira avui-
va ser l'únic testimoni
d'aquells dies on tu i jo
vam ser un,
- dins la cova-, 
on ens vam estimar
com mai abans... ni després,
aïllats de tot,
aliens a tot;
a recer del món.

El sol -creador d'ombres-
va reflectir en els teus ulls,
el què els teus llavis van callar.

Ara, el nostre secret només reviu
les nits on abrigada pel silenci
aixeco el cap i la lluna -serena-
il.lumina la meva mancança de tu.