dijous, 9 de novembre de 2017

Per sempre.


Visc en un jardí en mig del cel

Us trobo a faltar...jo i ells...

un oset...que ja hi era abans que ella,

un panda, una koala, un cap de cabró i una icona

uns Animals de pedre- un presagi-

El peix sec, ben sec, et reclama,

Segut, on tu ja saps, conto els avions

Volen baix...també t’esperan,

Jo tanco els ulls i et somniu,

Somric....avui falta un dia menys.

T’estimo, molt, moltissím.

2 comentaris:

  1. Quant de temps Rafael...Suposo que el poema és una metàfora d'alguns moments molt importants per a tu! Somrius i estimes, això està molt bé.
    Petonets.

    ResponElimina
  2. M.Roser, molt de temps (m'alegro molt de parlar amb tu ;) )....sí....bé jo de metàfores poques ...sóc molt planer :)
    I Sí....estimo moltíssim...la meva dona la Irina es el millor de la meva vida. He retornat...el mot s'amaga...però aviat donaré el millor de mi ;)

    ResponElimina