dimecres, 6 de juliol de 2011

Adeu i gràcies.

Aquesta ferida que sembla que mai cicatritzarà

m'esta aixugant les forces, cada dia un xic més...

un poc més fluix...esgotat, em costa pensar,

els dies són massa llargs i solitaris,

las nits massa curtes.

faig sentir malament als que m'estimen...

no em poden entendre, o tenen altres coses al cap,

sí, sóc complicat, ho sé prou bé, sóc un solet...

però no cada dia escalfo prou, alguns dies

no m'aguanto ni jo...que li farem doncs.

M'han dit molts cops que quan estic enfadat

sóc autodestructiu...segurament és així, però ara

no ho estic pas d'enfadat...de fet estic molt agraït

a tots els que m'heu llegit, jo mai ho hagues pensat que

algú llegiria alguna cosa meva...i menys poesia, cony!

si em coneguesiu...semblo un antidisturbis :)...merci per haber

trobat alguna gràcia al que he escrit aquest any...voldria dir també

que el poema que més m'ha costat d'escriure va tenir una gestació

de 10 minuts, o sigui que molt no els vaig pensar, merit...demerit...

vosaltres direu.

És l'últim post.

Adeu.

Gràcies.

21 comentaris:

  1. Doncs ha estat un plaer trobar-te i llegir-te, i, si deixes d'escriure al blog, em sabrà molt greu no poder passar a fer-te una visiteta, encara que sigui petita, encara que no faci comentaris.
    Espero que t'ho repensis i continuis escrivint, però si no és aixi, et desitjo el millor de la vida i del món.
    un petó

    ResponSuprimeix
  2. Fa poc que t'he trobat i ja plegues! Em sap greu, però cadascú ha de fer allò que necessita i vol fer a cada moment.

    Que tinguis molta sort, que cicatritzin les ferides i que continuis escalfant com un solet.

    ResponSuprimeix
  3. una llàstima perdre'ns els teus poemes...espere que en algun moment tornes per la xarxa i ens delectes un altra vegada en la teua poesia.

    salut!

    ResponSuprimeix
  4. Si tornes, avisa. Ha estat un plaer llegir-te...Una abraçada!

    ResponSuprimeix
  5. No m'ho puc creure! No deixis d'escriure mai, si no ho fas al blog segueix escrivint encara que sigui per a tu mateix, però és una llàstima... o potser és un adéu fins a la tardor..., sigui com sigui crec que no ho hauries de deixar. Realment em va sorprendre quan vaig veure que escrivies poemes, com molt bé dius les aparences enganyen.Una abraçada!

    ResponSuprimeix
  6. I tanta llàstima, no fa res que et llegeixo i dius adéu? Casumlolla...

    ResponSuprimeix
  7. Jo espero, de veres, que hi tornis.
    Qui li agrada escriure, li costa no fer-ho.
    A mi m'agrada venir a casa teva amb el meu cafè...

    ResponSuprimeix
  8. Es trobaran en falta els teus esquitxos, que pel sol fet que estessin elaborats en 10 minuts ténen molt de mèrit! Clar que sí.
    Una abraçada Rafael, sovint contra els cervells no s'hi pot lluitar.
    Salut i força per sempre!

    ResponSuprimeix
  9. El comentari de l'Alba m'ha recordat la cançó "trobarem a faltar el teu somriure"...
    Si tardes menys de deu minuts a escriure un poema,és que tens moltes coses per dir i surten soles...
    Gràcies per compartir-les tot aquest temps.
    Com quedem, ets complicat o ets un solet...Que tinguis sempre sort.
    Petons,
    M. Roser

    ResponSuprimeix
  10. Em sap greu que diguis això, espero de tot cor que no sigui un adeu definitiu. Ja veus si en tens, d'amics que et llegim perque ens agraden els teus versos. Una abraçada i fins aviat!

    ResponSuprimeix
  11. És ben trist descobrir un blog poc abans que aquest plegui veles.

    Simplement desitjar-te molta sort en tot el que emprenguis. I que aquesta ferida que dius que tens et serveixi, com deia Niethsze, per fer-te més fort. "Tot el que no acaba amb mi, em fa més fort".

    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  12. Espero que el temps tingui la qualitat de curar-te les ferides.
    Recorda que cada dia surt el sol i esperem la teva tornada, que no sigui un adéu definitiu.

    T'envio molta força i una abraçada, arreveure!!! :)

    ResponSuprimeix
  13. Ha estat un plaer descobrir-te i poder llegir els teus versos. I per això mateix, és una llàstima que ens diguis adéu... Trobarem a faltar aquest raconet. I sincerament, espero que algun dia puguis tornar amb ganes i il·lusió perquè això voldrà dir que tot va bé... Que tinguis molta sort! Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  14. Rafael, aquesta sensació de cansament i de col·lapse és un clàssic entre els qui mantenim un blog. Això s'arregla amb unes vacances, amb una pausa llarga i reparadora. Fes-me cas, va!

    ResponSuprimeix
  15. De la lletra A fins a la X, 71 poemes, et felicito, tancar una etapa és necessari per poder-ne començar una altra, espero retrobar-te a la xarxa després de l'estiu :)

    petó

    ResponSuprimeix
  16. Bueno, también escribo mis emociones en minutos, para qué pensar tanto si son mías. Tus poemas son bellísimos, mira que me ha costado con el traductor, hasta que me dí mañas y lo logré. Y vine porque quise. Porque encontraba naturalidad y sinceridad.

    Un hasta pronto, Rafael.

    ResponSuprimeix
  17. Me identifico con las primeras palabras. yo he pasado por dejar mis blogs varias veces y he vuelto con el tiempo, espero k todas las letras que te surgen de tu corazón las escribas para volverlas a plasmar y compartirlas con todos nosotr@s.....

    suerte y lo difícil siempre a sido difícil.. hay k salir de lo k no se puede.... vaya vida eee jajjajaj te caes , te vuelves a caer, te tiran al suelo te recogen , te arrodillas, te decepcionan, te prometen , te lo crees y vuelves al suelo ajjajajaj es para animarte ...... es k me pillas en un estado de animo de choffffff... animos!!!!!!!!!!!!!!!

    ResponSuprimeix