divendres, 30 de desembre de 2011

Jo confesso.

Jo confesso: he pecat,

de paraula i obra, ho saps,

la promesa, però, intacta,

jo també.

T'estimo igual, no, més,

i igual sóc, no aprenc,

el teu somriure és l'únic

que em fa oblidar

el pecat de l'amor.

dijous, 29 de desembre de 2011

Per sempre.

N'estic gairebé segur,

crec, a vegades, o sovint - tant fa ara-

que et vaig somniar en un somni;

eres tu, o no, però m'agrada pensar

que podies haver-ho estat.


Et vaig veure en cada llàgrima,

et vaig somniar, sí, en un somni,

vaig percebre't a la molsa,

al murmuri dels rierols,

als clotets de les pedres,

a les vetes de la fusta,

a l'escuma del mar,

als riures aliens,

sempre,

tu.

Per sempre.

dissabte, 24 de desembre de 2011

Joc de mans.

La impotència d'interpretar

en els teus ulls

no el que hi veig,

sinó tot el que hi trobo a faltar.

Jo, lladre d'il·lusions,

inconscientment poderós,

nen capritxós sense aturador,

malèfic mag que t'enlluerna

mentre et buida la cartera de l'ànima.

Un frau, un bluff, un res que ho és tot.

i tot...recorda, aquí no és res.

dilluns, 19 de desembre de 2011

Plenitud.


Ser amb tu
és com l'últim pas
per coronar la muntanya més alta,
com el primer pas sol,
sense ningú que t'agafi de les mans.
Un pas obligatori per aconseguir
la felicitat,
un pas sense dresseres,
un primer i un últim pas
i tots els del mig per viure.
I al nostre ritme, sense presses,
amb l'il·lusió i joia
d'un passeig compartit.


Cremalleres

Ferides que costen de tancar,

cicatrius que s'eternitzen,

marques inesborrables,

no volgudes, ni esperades,

però presents al cos

com marques d'una mossegada,

com una cremallera tancada,

com el lacre d'una carta antiga,

com el volcà adormit

que comença a fumejar...

callem i deixem que dormi

no fos cas que las velles ferides

que encara tenim al cos

obrissin llurs cremalleres

i tornessin els dolors

i els mals pensaments,

la buidor i la por,

la solitud i la no son.


Mirem les cicatrius

i deixem-les com a record

del que mai més no volem.

dijous, 15 de desembre de 2011

Lluita

La foscor m'enlluerna cada dia
i he après a guarir-me'n,
però
el seu silenci s'endinsa, sibilí,
on no només visc jo i, traidor,
us allibera a tots alhora,
la vostra cridòria m'eclipsa,
un repte no conquerit,
i retorno a la llum.
Demà,
la lluita continua.

Caleidoscopi.

Mires pel forat
del caleidoscopi desitjat
i el món que esperaves 
no se't revela,
i l'estabelles contra el terra.


Potser, només potser,
podies haver provat de fer-ho
amb el llum encès.

dimarts, 13 de desembre de 2011

La porta a l'infern.

no ho facis!


ja estava fet...
sempre m'avisava,
jo m'encongia,
buscant el moment...
i ho vaig fer:
vaig fer girar
i girar la cadira 
només amb una pota
a manera de baldufa...


per què? 
va plorar desconsolada...


l'infern ja era obert.

diumenge, 11 de desembre de 2011

Castell de focs.

A la fi, es resigna,
el seu rostre  ho dibuixa 
i si  aquest és reflex d'alguna cosa
no ho és pas de l'ànima.
Vençut, espera, coneixedor 
del que ha de venir,
com quan la lluna
comença un eclipsi
que, com els minuts a les hores, 
avança sense pietat cap a la pròpia fi
a un recomençament predit,
sense esma...
mor com ja era anunciat,
com els castells de focs 
a la festa major.

dissabte, 10 de desembre de 2011

Camí

Mors un i un altre cop
per tornar a renéixer,
et desfàs per refer-te,
i, refet, desapareixes
difuminat en la gebrada
de les fulles de l'alsina
i entre les pedres d'un camí
que ja no compte els teus passos,
ni escolta els teus cants,
ni et troba a faltar,
perquè tu ara ets el camí,
i l'alsina i les pedres.

I gebre.

divendres, 9 de desembre de 2011

Sí, ara sí.

Recordes com es deia?

Sé que l'estimava
quan la vaig deixar,
no podria explicar-ne el motiu...
estic massa trist avui,
massa trist per llagrimejar.

Deixa'm plorar
fins que m'ofegui.

Com es deia?
Sí, ja ho recordo.

dijous, 8 de desembre de 2011

Demà.

Perdut en  la solitud,
-petit trosset de cel-
on les llàgrimes s'eixuguen,
abatudes, sota el sol
de la solució distant,
amb mentides líquides
i desig d'ulls ignots.


            Demà, fins demà.


Fas veure que ets cec,
però ara saps el que has deixat enrere.


Somriu-me amb el teu somriure més dolç
i jo et faré un petó salat
com la brisa del nord.


                        Demà,
                       potser demà, amor meu.

dimecres, 7 de desembre de 2011

Portes.

Quan ets a punt de marxar,
esclata  el bram 
de la porta barrada
en obrir-se de bat a bat.
T'hi perds, coneixes el camí, 
saps el que vas deixar, i on,
potser el que vas 
descobrir tot amagant-ho.


Costa que els ulls, nítids,
s'endinsin en la foscor
de l'oblit compartit,
però els narius del record
dibuixen dimonis
amb l'olor d'humitat 
que vomiten les parets.

dilluns, 5 de desembre de 2011

Malefici

Lentament fas les últimes vagues

al nus que tot ho deslligarà,

mentre descabdelles una història 

teixida fa molt, un dia, al carrer,

sota un malefici zíngar, 

quan la llum del sol 

encara no havia gosat 

petonejar la blancor de la teva pell.

Les llàgrimes que van rodolar llavors 

van segellar la realitat d'un compte enrere









   També del meu altre blog.

diumenge, 4 de desembre de 2011

sols-solucions

Tot gira... moviment...
sotracs i batzegades...
camí a la fi... esperançes i pors,
resolucions... solucions...
de tot...a tot, no sé, solucions...
tot té solució deia aquell...
doncs mira, soluciona-m'ho
tot rodant camí avall.

dissabte, 3 de desembre de 2011

Flor.

La flor més gran del jardí que ja no tinc
es nodreix de trossos de marbre blanc,
-petites ofrenes- d'aquell pelicà
que fa curses amb el sol
i, amb el front arrufat,
balla amb una medusa solitària,
punyent recordatori de la cremor de l'enyor.

dijous, 1 de desembre de 2011

Tonalitats


Per què m'agrada més
el mar sense lluïssor
que el mar brillant?

Tal vegada veus en els teus ulls,
reflectida dins l'iris dels núvols,
l'opacitat de totes les coses bones.
Guarda't la requincalla
per temps millors.



   Aquest poema també ve del meu altre bloc.



   

dijous, 24 de novembre de 2011

Bosc de llums.

Abraço el teu delit
i el faig meu
dins un bosc de llums,
em gronxo en l'abandó del teu record,
l'únic testimoni
 de la nit
 en què vaig fer l'amor
amb una fada.



Poema recuperat del meu altre bloc al que no vaig poder dedicar prou atenció, altres també vindran...

dilluns, 21 de novembre de 2011

Ball.

Ballem abraçats,
girem i girem,
les meves llàgrimes 
mullant la teva galta...
i tornem a voltar
en un ball impossible
de tons esgarriats,
sense trepitjar-nos,
al compàs de les llàgrimes                           
que ens traslladen                                 
a un nou món marí  
on sense amargor,
nedarem per sempre més.                      

dimecres, 16 de novembre de 2011

Miratge.

El teu reflex s'endevina
als estèrils rastres
del llimac impasible,
trist ideograma calcat
sobre aquesta terra escuarterada,
miratge d'un sol traidorenc
que et retorna il.lusions evaporades.

dilluns, 14 de novembre de 2011

divendres, 11 de novembre de 2011

Mecanismes

Embolcallada amb mil coses més,
perduda al subconscient, adormida,
esperes el senyal,
mentre jo visc una vida
tu somnies la teva;
ara que ja no visc i somnio,
l'espera ja està

desperta!

dissabte, 5 de novembre de 2011

Heura

Fa poc, ben poc,
d'ençà de l'última trobada
i ja ets diferent,
has perdut allò teu
que tant m'agradava,
ningú t'arrenca les heures
suplantadores que t'escanyen...
 pateixo, però no t'ajudo,
-potser no en tinc ganes-
potser allò meu s'ha esvaït.
 
La teva lletjor evident
em fa l'ànima eixorca.

dimecres, 2 de novembre de 2011

Llevantada.

La lluna fugissera es recolça
a la meva espatlla quan l'albada
m'il.lumina els mars del record,
esquitxat pels sons d'aquella llevantada
que em va engrunar l'ànima.


Ara, sobre aquesta barca corcada
albiro l'horitzó sense èxit,
buscant aquella capsa de desitjos 
que, enjogassats,  un dia  vam omplir,
i que va lliscar entre els meus dits
per dormir en uns altres braços.

dimecres, 26 d’octubre de 2011

Carícies


Em sorprenc per tantes i tantes
singulars paraules dites en plural
cap a una sola direcció en moviment,
carícies cegues al vent d'un matí 
presoner de rocs blancs cerclats de molsa,
guardiana de la pluja d'ahir.

Em sorprenc per tants i tants
pensaments brillantment confosos
cap a mil racons d'ingràvida quietud,
crits visionaris de la llibertat nocturna,
dels marbres polits tancats amb vidre,
companys del viatge d'avui.

divendres, 12 d’agost de 2011

Apèndix 2. Oh, brother

Tan transcendental ets

que ningú no t'escolta

ni t'ha escoltat mai.

Mentre separes les aigües,

o potser només arrossegues penosament

els peus per sobre d'elles,

la teva estranya simfonia,

de dues o tres estrofes a tot estirar,

tocada fins a l'avorriment,

em recorda com és de fàcil jutjar,

més que no pas veure les mancances d'un mateix.


Recorda això: jo sóc jo,

altiu i orgullós, mai seré ombra.

Quan l'anxeneta arribi al cim

i faci llenya del castell,

al meu regne no hi trobaràs res,

perquè jo només sóc això,

jo i ningú més.

diumenge, 31 de juliol de 2011

Apèndix 1. Inseguretat

Descolocada, dolguda,

traida pel teu subconscient,

veus com les teves pors s'alimenten

de res però de tot,

de melangies momentànies

fusionades amb un nou jo

distret per inseguretats

en lent procés de correcció,

mentre malveus la realitat

sota l'ombra d'un cinturó

de desconfiança insana

que, lluny de lligar-nos,

deslliga tormentes de mots,

combats dialèctics sense diàleg

ni guanyador, sense bàndols,

ni lògica, només pèrdua

i res més, pèrdua.

dimecres, 6 de juliol de 2011

Adeu i gràcies.

Aquesta ferida que sembla que mai cicatritzarà

m'esta aixugant les forces, cada dia un xic més...

un poc més fluix...esgotat, em costa pensar,

els dies són massa llargs i solitaris,

las nits massa curtes.

faig sentir malament als que m'estimen...

no em poden entendre, o tenen altres coses al cap,

sí, sóc complicat, ho sé prou bé, sóc un solet...

però no cada dia escalfo prou, alguns dies

no m'aguanto ni jo...que li farem doncs.

M'han dit molts cops que quan estic enfadat

sóc autodestructiu...segurament és així, però ara

no ho estic pas d'enfadat...de fet estic molt agraït

a tots els que m'heu llegit, jo mai ho hagues pensat que

algú llegiria alguna cosa meva...i menys poesia, cony!

si em coneguesiu...semblo un antidisturbis :)...merci per haber

trobat alguna gràcia al que he escrit aquest any...voldria dir també

que el poema que més m'ha costat d'escriure va tenir una gestació

de 10 minuts, o sigui que molt no els vaig pensar, merit...demerit...

vosaltres direu.

És l'últim post.

Adeu.

Gràcies.

dissabte, 2 de juliol de 2011

dimarts, 28 de juny de 2011

Recordes?

Recordes quan defugia la teva mirada?

poruc que hi llegissis els meus sentiments

i que, tal vegada, no fossin els teus...



Recordes com em va costar fer-te el primer petó

i deixar de fer-te'l després?


Recordes quan et vaig dir que t'estimava

i tu em vas dir el mateix?


Cada dia quan et miro, l'ahir és avui.

diumenge, 26 de juny de 2011

Paraules singulars

Em sorprenc per tantes i tantes

singulars paraules dites en plural

cap a una sola direcció en moviment,

carícies cegues al vent d'un matí

presoner de rocs blancs cerclats de molsa,

guardiana de la pluja d'ahir.


Em sorprenc per tants i tants

pensaments brillantment confosos

cap a mil racons d'ingràvida quietud,

crits visionaris de la llibertat nocturna,

dels marbres polits tancats amb vidre,

companys del viatge d'avui.

dimecres, 22 de juny de 2011

nits d'estiu

Retallo amb la memòria

històries d'estiu

dibuixades sota una lluna

que vosaltres, cada dia, fèieu lluir de nou.

Els vostres cossos parlaven

gestos precisos i preciosos,

a voltes feréstecs i sorprenents,

els llavis murmuraven

en l'idioma de la torre de Babel,

innocència d'una maduresa

que no ho era en absolut,

records que, tal vegada,

sota aquesta lluna fugissera,

vosaltres- efímers records-

compartiu en el món de l'ahir.

dijous, 9 de juny de 2011

El preu de la llibertat.

Al bell mig de l'era,
a la vora del lilar,
un cop de vent de grop
crida a la rebel·lia
les fulles seques
que jo havia amansit.
La pluja cau amb força
i ara, elles, lliures
però xopes i sense el tronc
que les alçava orgulloses,
es podriran en qualsevol racó
mentre jo -aixoplugat-
visualitzo, un cop més,
el preu de la llibertat.

dissabte, 4 de juny de 2011

Brètol!

Assolit el cim de la teva supèrbia,
ja no proves de posar límits
a la teva follia desesperada.
Un estol de cucs de seda
creuen el teu cos en espiral
per convertir-te en una gran volva,
de la qual mai naixerà res,
però que un nou vent s'endurà.

dissabte, 28 de maig de 2011

Delicatessen


Vaig mesurar el teu amor
sense escales ni mètrica,
sense presses, però amb bogeria.

Vaig tastar tot el que m’oferies
i vaig gaudir-ne, tot mostrant-te
nous plats -ara anomenats “d’autor”.

Vas donar-me tant com podia rebre,
amb la brillantor als ulls d’una nena
que frissa per ensenyar tot el que sap.

Vas adonar-te que mesurar l’amor
no era cosa de centímetres o quilograms,
sinò d’estimar sense mesura...

dimarts, 24 de maig de 2011

Ulls


Si els meus ulls poguessin, per un cop,
convertir-se en mans,
t’acariciarien avui com fa temps que ho fan,
sense barreres ni fronteres,
amb el desig que sempre han llegit
en els teus moviments i somriures mal dirigits.

Aquests ulls que despullen la teva ànima,
però que no t’han pogut fer seva,
ulls atrevits, encauats en un cos
que no gosa realitzar tot el que ells,
veïns del meu cervell, voldrien,
ulls que, quan arriba la nit, descansen
i somnien amb mans valentes.

diumenge, 15 de maig de 2011

Un dia al parc

Em vaig perdre en els teus llavis,
vaig trobar-te en els meus braços.
Una pedra tafanera observava el teu cos
i ulls indiscrets feien nosa,
allà, coberts pel xiuxiueig del bosc,
l’última oportunitat perquè no fossis real.


dimecres, 11 de maig de 2011

aperitiu

Clames resposta
als monòlegs sords,
cerques la lògica
del sentit comú
en un joc pueril,
on només guanya
l'odi que traspua
del seu silenci.
Mentre, malaguanyada,
la sarsuela espera,
sense altre motiu per existir
que tornis a taula.

dijous, 5 de maig de 2011

xiringuillo

Al cim de la nostra muntanya,
l'últim cop que serem junts,
la tristor és lluny.

Com ahir, avui ets amb mi;
hem pujat junts.
Com ahir, m'has escoltat amb paciència
i no t'ha semblat malament
quan hem fet una parada a mig camí.
 
Avui, però, no veig el reflex del meus ulls en els teus,
només les meves llàgrimes lliscar,
com la vida, per aquest flascó d'acer fred
que obro i et mostra.
No et reconec, però sé que ets tu.
 

Tanco els ulls un moment i,
amb un moviment ràpid,
t'entrego...
la cendra blanca, fugissera,
il.lumina el cel un moment,
com aquell xiringuillo que tant
ens agradava el més de maig.

dilluns, 25 d’abril de 2011

Del que són fetes les parets.

Entre el porticons esquerdats
de les finestres corcades
i els vidres fumats de sutge,
un tel de llum esmorteïda
s’amaga sanglotant entre les parets
de pedres captives,
ennegrides pel pas de la vida aliena,
silencioses confidents
de riures i plors,
pregàries, promeses,
suors, il.lusions,
vida i mort.

diumenge, 17 d’abril de 2011

Recolzades

Recolzades amb boires encavalcades,
obstinades a calar-nos ben endins
i així, per capil·laritat,
poder contaminar els altres sense compasió.

Fins i tot la llum més brillant,
aquella que busquem,
presa de pristina opacitat,
desesperada per la negror,
insisteix, clara i amorosa,
esvaint, així, la boira...

La recolzada, molla, prova de lluir,
però la llum, que no el reconeix,
el defuig descol·locada i trista,
perduda en aquell tros, a voltes estrany,
que abans il·luminava orgullosa.
 
 
 

dilluns, 11 d’abril de 2011

Instants


Somriure d'ulls clucs,
frontissa nostàlgica
del temps de les flors liles,
de les taronges plenes a vessar,
dels aromes d'il.lusió i mel
guardats en bagul folrat de pètals
assecats dins dels àlbums
d'instantànies de la nostra vida,
ara només això, pètals arrancats pel vent...

dimecres, 6 d’abril de 2011

Cal·ligràfic


Rellegeixes els teus escrits
amb la distància de la memòria,
estranys retalls de tu 
dels quals, a voltes, no reconeixes
ni les grafies,
fragments que semblen buscar camins,
idees, energies  pròpies,
lluny de tu, potser coneixedors
de les teves limitacions.

diumenge, 3 d’abril de 2011

horitzó

Vertical, diagonal,
ocasional, reactiu, 
implosiu, retroactiu,
restrictiu?
Busco un amor horitzontal,
com les línies 
dels nostres versos,
com el mar dibuixant l'horitzó,
horitzontal sota els llençols,
suau, amb el ritme coral
d'algunes paraules d'amor
dites a cau d'orella,
horitzontal,
com el que jo sento per tu, 
amor.

dimarts, 29 de març de 2011

Referència 34: roig passió

Sota el llit de matrimoni,
la grisor de la pols
difumina aquell joc de maletes roig passió
que mai ens va acompanyar
ni va acollir les nostres pertinences.
Uns portanoms verges al mànecs
encara esperen un viatge
que ara ja mai no faran,
i nosaltres només vam viure
l'exotisme d'altres contrades
tot flairant l'aroma
d'una xocolata o d'un cafè.

dilluns, 21 de març de 2011

I després de la pluja...

S'eixuguen
els últims pèlags de nostàlgia,
miralls fugaços on, a vegades,
les nostres ombres se sorprenen
reflectides en aigües tan llunyanes.

dilluns, 14 de març de 2011

Un matí de diumenge

Passejo sota aquesta pluja de dissabte,
freda, grisa, buida, mentre el paraigues,
per inèrcia, prova de mantenir-me eixut.
La vida precipitada que m'esquitxa és freda
com l'acer quirúrgic,i s'apodera de mi
tot endinsant-se fins al propi moll
on altres, abans, han varat les seves il.lusions.
Espera una reacció, però un altre pas segueix l'anterior,
no sembla que res pugui fer-me sortir d'aquesta mecànica
que recordo des de petit, allà, a la porta de la botiga un diumenge.
Penso en els teus ulls, i en les paraules que compartim,
en el que tu voldries, i jo també, i en el que realment sóc...
i això ara ja ho saps.

Tant com t'estimo i t'estimaré quan sàpiga que ja no hi ets,

i com enyoraré abraçar-te ben fort,
tant reflexionaré sota aquesta pluja, tant, sí,
que pararà de ploure, però, en aquell moll...ben calat,
ja no hi haurà cap vaixell esperant...i jo, sol com estaré,
els dies en què els esquitxos mullin els meus vidres
recordaré l'aigua marina que ens va veure un dia néixer.

dimecres, 9 de març de 2011

M'acompanya.

Encenc la llum, i camino,
m'acompanya la meva ombra.
Cansada i tot com està,
no em deixa de banda,
ni em jutja, ni em critica.
M'aturo, ella para quieta.
Premo l'interruptor i la foscor
se l'emporta, descansa, millor així,
demà encara seràs la meva única amiga.

dissabte, 5 de març de 2011

passejant amb tu

Espígol al meu palmell,
aquella aroma
d'essència tranquil·la,
grans petiteses,
somriures a trenc d'alba
al cim del turó de la nostra illa,
envoltats de mar...

dimarts, 1 de març de 2011

infidelitat

El teu cos nu,
rosella dins un camp d'ordi,
paladeja el desconcert
dels meus ulls esmolats
que en retallen l'aroma,
mentre sobre el marbre

del vell bufet familiar
ella i jo -inanimats-
vivim feliços
dins el marc.

dimecres, 23 de febrer de 2011

Passat.

Dins aquella capsa
de la qual no vaig perdre
les claus, sinó
les ganes d'obrir-la,
m'espera i em plany,
ple de retrets i desesperança,
tot el que un dia
vaig estimar i que,
per guarir-me -no se de què-,
vaig guardar a pany i forrellat
.

dilluns, 21 de febrer de 2011

Ponts de paper.

Estenc ponts de paper
sobre els miratges
de la meva memòria
en aquesta casa plena de records
que no em pertanyen,
mentre els meus es difuminen
com ho van fer aquelles lletres
en contacte amb els meus plors.

divendres, 18 de febrer de 2011

Insomne.

Jeu plàcidament
mentre, dins el coixí de la foscor,
els ulls clucs romanen oberts.
Temerós d'esvair
en l'oníric món
els records de somnis acomplerts,
deixa que la no-son

el reclami puntual cada nit.

dijous, 17 de febrer de 2011

Gràcies.

Més de 100 seguidors -no sé què dir-  gràcies a tots i a totes per passar per aquí de tant en tant ;)

dilluns, 14 de febrer de 2011

Feliç.

T'abandones a la deriva,
endinsada en els meus
ulls marítims,
feliç de no albirar
cap altra costa.

divendres, 11 de febrer de 2011

Cridòries.

Amb colors neutres
difuminen les cridòries
revengistes que proclamen.

Quadres de llàstima
per netes consciències.

dimecres, 9 de febrer de 2011

Memòria.

El tacte precís de la memòria,
la força del que no es pot abraçar,
un moment robat a les hores fugitives.

El triomf de l'immobilisme indolent.

dimarts, 8 de febrer de 2011

Incomunicació.

Calendaris sense dates
que mal endrecen nostres vides
dies negres i vermells
en un món daltònic ple
de xarxes d'internet als lavabos.

dilluns, 7 de febrer de 2011

Encanteri.

Camins antics, lloses blanques,
humitats, molses i foscor.
Brins de llum ens mostren
els fòssils que, altre temps,
convisqueren amb les bruixes.
Tresqueres oblidades,
una gorja acollidora,
cau d'indiscrecions,
els sucs regalimats per volcans adormits...
senglars, escurçons i altres bèsties...
algun boc fins i tot,
ens vigilen amb enveja
perquè el nostre món
és on la bombolla ens vol.

dissabte, 5 de febrer de 2011

Àbac

De quan comptaven els anys,
perquè tots van comptar
-fins ara que el temps ja no importa,
si no és per mesurar
quan va començar aquest amor
ple d'adverbis i d'urgències,
un amor sense rostre
i en continu creixement-.

diumenge, 30 de gener de 2011

Pluja.

Creix,
           res l'aturarà  ja,
el formigueig cada cop
més viu de la meva ànima
que romangué dormida
tant de temps, una cremor
que esdevindrà en bram,
udol natural, traspuarà
per la pell en forma gasosa,
                               s'enlairarà
fins on els somnis es fan realitat
i cauran damunt la teva pell com
la rosada  d'un nou despertar.

dilluns, 24 de gener de 2011

Sofà

Saps que tens tota
la nit per davant
i, relaxada,
acluques els ulls,
arraulida
en un sofà,
mentre ell, exposat,
viu una altra realitat
de deliris inconfessables,
que el condueixen a
una tèrbola claveguera.
Confia que els teus
somnis -lúbrics, potser-
us facin caminar
els passos perduts.

dimecres, 19 de gener de 2011

Enyor


Davant vostre -com ahir-
us miro, però ja no hi sou.
La vostra ànima generosa
subtilment m'acaricia 
i una esgarrifança 
em porta de nou  l’avui 
de les esperances entortolligades,
dels borrissols rabaïts,
de les ànimes ribotades,
dels escardills enjogassats,
de les mossegades rialleres,
de les ganivetades prudents.
Absurd.
Com la vostra absència.

dilluns, 17 de gener de 2011

Absència.

Ets al meu costat,
però jo, ara,
ja sento la fredor
de la teva absència.

T'enyoro mentre
el meu cos s'embolcalla
amb l' aroma de la teva ànima...
torna,
ara que no has marxat.

                                        

dijous, 13 de gener de 2011

goig


Els meus iris,
enreixats
darrere aquestes pestanyes,
són del color de l'aigua neta
quan reflecteix
-sense pudor-
la natura.
Ja no hi veig, però
els meus records viuen
a la línea de l'horitzó.

dimarts, 11 de gener de 2011

Nissaga

Plora pel nen
que ja no tens,
acarona - si vols -
la cicatriu de la cesàrea
quan el trobis a faltar.
Així, dura, recta,
perfecta com ets,
recordaràs que sóc
com tu, a l'altra banda del mirall.

dissabte, 8 de gener de 2011

Lliurement

El  meu jo,
lliure de gasivitat,
gaudeix d'engrunar-se
perquè la teva petita boca
pugui atipar-se de mi.

dijous, 6 de gener de 2011

Doll

Els meus pensaments,
com un manantial que brolla
de l'esquerda d'una pedra,
esquitxen de vida
el teu jo més íntim.

dissabte, 1 de gener de 2011

Incertesa

He tornat de nit, com un lladre,
per abraçar el teu cos
i ja no hi era, se l’havia endut la ràbia.
Jugaves a escacs amb el teu propi odi;
les figures queien unes sobre les altres,
en una orgia blanca i negra sense reina.

No saps quin d’ells et convé més,
però els dits, apressats, premen tecles sonores.
Desconeixes el sentit de les tardes rodones,
dels versos caòtics,
de les garlandes vocàliques.

És per això que busques companyia
en les agendes dels altres
i, per un grapat de diners,
et deixaràs llepar l’ànima
i moriràs de gust, en qualsevol replà,
en la incertesa de l’absurd.



                                                              Núria Talavera.
                                                              nebuloses.blogspot.com