dilluns, 5 de desembre de 2011

Malefici

Lentament fas les últimes vagues

al nus que tot ho deslligarà,

mentre descabdelles una història 

teixida fa molt, un dia, al carrer,

sota un malefici zíngar, 

quan la llum del sol 

encara no havia gosat 

petonejar la blancor de la teva pell.

Les llàgrimes que van rodolar llavors 

van segellar la realitat d'un compte enrere









   També del meu altre blog.

5 comentaris:

  1. La vida es un compte enrere i val la pena aprofitar.

    ResponSuprimeix
  2. Curiós, un nus que deslliga...
    És agradable descabdellar una història temps ha teixida, encara que les llàgrimes en fossin el fil, recordar sempre ajuda...
    Petons,
    M. Roser

    ResponSuprimeix
  3. Salutacions:))
    Com sempre, un plaer visitar el teu bloc.

    ResponSuprimeix
  4. Una sorpresa impensada, que "Gronxador de somnis" fos també un bloc teu. Aquest poema d'avui me n'ha donat la pista; l'havia llegit força vegades allà.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  5. Gràcies a tots per els vostres comentaris :)

    Doncs sí Galionar "Gronxador de somnis" menys en 2 poemes era un bloc meu, de fet puc explicar que el vaig obrir sense posar nom ni foto ja que la meva parella " gelosa de mena " sempre feia comentaris del estil...només et comèntan dones per que et troben guapo, no per com escrius...( això de guapo ho fa els ulls de qui et mira...ja es veu que esta enamorada ;) ) total que ocasionalment vaig penjar alguns del poemes més...inpublicables potser que tenia...i també van tenir el seu públic :D...gràcies doncs per llegir-me un cop més .

    ResponSuprimeix