dijous, 8 de desembre de 2011

Demà.

Perdut en  la solitud,
-petit trosset de cel-
on les llàgrimes s'eixuguen,
abatudes, sota el sol
de la solució distant,
amb mentides líquides
i desig d'ulls ignots.


            Demà, fins demà.


Fas veure que ets cec,
però ara saps el que has deixat enrere.


Somriu-me amb el teu somriure més dolç
i jo et faré un petó salat
com la brisa del nord.


                        Demà,
                       potser demà, amor meu.

5 comentaris:

  1. El millor moment per un petó i un somriure és ara. Aprofito i te n'envio un! :)

    ResponSuprimeix
  2. Fins que ja no ho tenim, no valorem el que hem deixat enrere...però seguim somrient i demanant somriures...
    Bona nit,
    M. Roser

    ResponSuprimeix
  3. la dolçor del somriure i els vostres comentaris sempre van de braçet :), gràcies.

    ResponSuprimeix
  4. Molt rodó, Rafael, i del nivell més alt, per mi. Gràcies.

    ResponSuprimeix
  5. Ep! això sí que és un comentari d'alt nivell, gràcies.

    ResponSuprimeix