dimarts, 13 de desembre de 2011

La porta a l'infern.

no ho facis!


ja estava fet...
sempre m'avisava,
jo m'encongia,
buscant el moment...
i ho vaig fer:
vaig fer girar
i girar la cadira 
només amb una pota
a manera de baldufa...


per què? 
va plorar desconsolada...


l'infern ja era obert.

6 comentaris:

  1. Ja se sap que ens costa entendre les negatives.
    M'agrada el ritme que hi has ficat.

    ResponSuprimeix
  2. Em recorda un passatge de Forster, aquest "no ho facis!". Justament per això vas tu i ho fas, amb un equilibri molt difícil...

    ResponSuprimeix
  3. quan s'obre la porta de l'infern... com es tanca de nou? Inici potent i final també. Com al Joan, a mi també m'agrada el ritme in crescendo del text :)

    ResponSuprimeix
  4. Quan has pres una decisió, és molt difícil tornar enrere. Sovint fem el contrari del que ens diuen i provoquem un devessall llàgrimes inútils...
    M. Roser

    ResponSuprimeix
  5. De ben poc serveixen els avisos de la gent que t'estima quan tens la naturalesa del escorpí.
    Gràcies a tots i a totes.


    Ep...nou bloc de la Helena Bonals encadaversquehasentes.blogspot.com/

    ResponSuprimeix
  6. Com deia aquell "L'Infern són els altres" (s'ha de reconèixer, però que tenia "mala baba").

    ResponSuprimeix