dilluns, 19 de desembre de 2011

Plenitud.


Ser amb tu
és com l'últim pas
per coronar la muntanya més alta,
com el primer pas sol,
sense ningú que t'agafi de les mans.
Un pas obligatori per aconseguir
la felicitat,
un pas sense dresseres,
un primer i un últim pas
i tots els del mig per viure.
I al nostre ritme, sense presses,
amb l'il·lusió i joia
d'un passeig compartit.


5 comentaris:

  1. sí que són altes les muntanyes, sí....i sí que costa portar un ritme per pujar-hi...bona metàfora, com sempre :)

    ResponSuprimeix
  2. Tal qual sempre he pensat, la felicitat no és més que petits instants que ens fan sentir-nos vius, no pas un estat permanent. Però mai hem de renunciar a ells :)

    Una abraçada

    ResponSuprimeix
  3. "Cisternes seques esdevenen cims
    pujats per esglaons de lentes hores"
    (Salvador Espriu)

    Toques un tema que m'agrada molt, i és molt ben escrit, aquest poema.

    ResponSuprimeix
  4. I que bonics que són els primers passos d'un infant...
    Preciós això de compartir el primer i últim pas i també tots els del mig. Un poema ple d'optimisme buscant moments feliços...
    Bona nit.
    M. Roser

    ResponSuprimeix
  5. Feia molt de temps ja, però avui he volgut passar per aquí. Bon Nadal!

    ResponSuprimeix