divendres, 9 de desembre de 2011

Sí, ara sí.

Recordes com es deia?

Sé que l'estimava
quan la vaig deixar,
no podria explicar-ne el motiu...
estic massa trist avui,
massa trist per llagrimejar.

Deixa'm plorar
fins que m'ofegui.

Com es deia?
Sí, ja ho recordo.

7 comentaris:

  1. hola Rafael,
    feia molts dies que no navegava pels blocs i he tingut una agradable sorpresa al comprovar que encara ets aquí, que no ens has deixat del tot. He llegit els darrers poemes, són una pluja de sentiments. M'agraden.
    Un petó per eixugar les llàgrimes.

    ResponSuprimeix
  2. Quan has estimat algú, sovint queda una mica de caliu, que fa que de tant en tant tornin els records i, fins i tot, puguis dir el seu nom... encara que alguna llàgrima li faci companyia.
    Petons,
    M. Roser

    ResponSuprimeix
  3. Hi han noms que mai s'obliden, perque dormen dintre nostre, perquè s'escapen incontrolables als nostres llavis... Inconscientment els crides... T'acompanye una estona mentre plores, també ho necessite!!

    ResponSuprimeix
  4. Bonics poemes, expliquen en poques paraules i en llenguatge clar els sentiments i records que es tenen dins.

    ResponSuprimeix
  5. ...una llàgrima en companyia doncs, gràcies.

    ResponSuprimeix
  6. Prenc les paraules de la maduixeta. (amb el teu permís, maduixeta) un peto per eixugar les llàgrimes... de l'oblit.

    ResponSuprimeix