dissabte, 3 de desembre de 2011

Flor.

La flor més gran del jardí que ja no tinc
es nodreix de trossos de marbre blanc,
-petites ofrenes- d'aquell pelicà
que fa curses amb el sol
i, amb el front arrufat,
balla amb una medusa solitària,
punyent recordatori de la cremor de l'enyor.

7 comentaris:

  1. Hola Rafael, el teu poema m'ha arribat tan a dins que solament te dic que es precios.

    "la flor més gran del jardí que ja no tinc"

    Amb sentiment.

    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  2. "punyent recordatori de la cremor de l'enyor"
    l'enyor d'allò no viscut que amb el temps creix i em crema, encara més q qualsevol altre record viscut.

    Com sempre, boniques paraules les teves (q jo interpreto a la meva manera) ;)
    Petons!

    ResponSuprimeix
  3. Ep, gràcies noies, em feu posar una mica vermell i tot :)

    ResponSuprimeix
  4. Entenc que l'enyor crema com un ball amb una medusa, però el que més m'intriga és pensar perquè la flor més gran es nodreix amb trossets de marbre blanc, un material i un colors freds, solemnes però freds...

    ResponSuprimeix
  5. L'enyor no sempre crema, a voltes és com un bàlsam
    que cura alguna ferida, quan l'inconscient ens juga alguna mala passada, d'algun record no volgut...
    Petons,
    M. Roser

    ResponSuprimeix
  6. Quin començament més trist. Ironicament aquest pelicà que balla amb una medusa, no pot tenir si no records poc agradables. D'enyors? una mica masoquista, no? =8P
    Ara parlant seriosament, el poema preciós.

    ResponSuprimeix
  7. ep!, gràcies per comentar-me...

    noia...ho reconec segur que sóc una mica masoquista...massa sensible, pateixo per tothom i estimo a massa gent...voldria ser un cactus en un desert :(

    ResponSuprimeix