dilluns, 21 de febrer de 2011

Ponts de paper.

Estenc ponts de paper
sobre els miratges
de la meva memòria
en aquesta casa plena de records
que no em pertanyen,
mentre els meus es difuminen
com ho van fer aquelles lletres
en contacte amb els meus plors.

6 comentaris:

  1. Recuerdos que se borran con lágrimas...Me gustan las imágenes de tus poemas. Tienen un aire sutil.

    Saludos, Rafael.

    ResponSuprimeix
  2. A vegades un poema críptic no cal explicar-lo. Cada imaginació l'interpreta com vol i com sap. És trist ser en una casa que no sigui teva. Tant si et refereixes al teu cos com a una casa material. "Vivo sin vivir en mi", que deia la mística Teresa.

    ResponSuprimeix
  3. Molt bonic, però no has pensat que els ponts de paper també es poden desfer amb les llàgrimes?
    Potser algú agraïra que gaudeixis dels seus records...
    M. Roser

    ResponSuprimeix
  4. De vegdes només som temps al pont entre records a banda i banda...

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponSuprimeix
  5. M´ han agradat bastant llegir aquests versos.

    Un petó.

    Jo

    ResponSuprimeix
  6. Luna, potser en els meus versos hi ha més imatges que poesia, però la veritat és que són molt visuals. Gràcies.

    Olga Xirinacs, m'encanta que em llegeixi i encara més que com sempre em comenti amb raó i criteri.

    Críptic és una paraula que jo he fet servir per als meus poemes...potser quan sàpiga el que vull dir ja no ho seran tant, gràcies i felicitats pel nou llibre.

    M.Roser, el paper, siguin fulls o ponts, és ben clar que amb les llàgrimes es desfà...i sí, segur que molta gent agraeix que els recordi, o almenys jo gaudeixo de recordar-los tal com eren. Gràcies.

    onatge, molt bonic i molt cert...dóna per un poema...a veure si agafo la idea ;)
    Bona nit a tothom

    Andri Alba, feliç que em llegeixis de tant lluny, records des de Catalunya.

    ResponSuprimeix