dimecres, 9 de febrer de 2011

Memòria.

El tacte precís de la memòria,
la força del que no es pot abraçar,
un moment robat a les hores fugitives.

El triomf de l'immobilisme indolent.

8 comentaris:

  1. Què bell...recordar és a vegades robar un temps fugitiu

    ResponElimina
  2. parlar de la memòria amb el sentit del tacte... genial, et felicitem, paraules precioses i plenes de :)

    ResponElimina
  3. La memoria amb el tacte es una bona barreja. M´agrada. Petons,

    Andri

    ResponElimina
  4. A veces la memoria nos toca y esas horas fugitivas se instalan definitivamente...

    Un enorme saludo desde Salta, Argentina.

    ResponElimina
  5. Ai "el tacte precís de la memòria...". De vegades hi ha massa memòria i poc tacte, i d'altres molt de tacte sense... M'agrada.

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponElimina
  6. Vida, el temps i la nostre vida fan camins contraris, sort tenim de la memòria.
    Somni i Malson, els sentiments i la memòria també és poden acaronar.
    Andri Alba, tot es barreja en la nostre memòria, per això s'ha d'anar amb tacte al recordar...felicitats per el nou blog.
    Luna, benvinguda...sí, a vegades cal recordar i analitzar per poder fixar bé la memòria.
    Onatge, sí, no sempre és fàcil trobar l'equilibri la vida és com el mar o no es mou o be les ones ens capgiren.

    ResponElimina
  7. Preciós, fas que m'hi reconegui...

    ResponElimina