dilluns, 7 de febrer de 2011

Encanteri.

Camins antics, lloses blanques,
humitats, molses i foscor.
Brins de llum ens mostren
els fòssils que, altre temps,
convisqueren amb les bruixes.
Tresqueres oblidades,
una gorja acollidora,
cau d'indiscrecions,
els sucs regalimats per volcans adormits...
senglars, escurçons i altres bèsties...
algun boc fins i tot,
ens vigilen amb enveja
perquè el nostre món
és on la bombolla ens vol.

6 comentaris:

  1. Sempre hi ha camins antics qeu no podem recaminar... L'encanteri ens fa viure, o no...

    Des del far bon dia.
    onatge

    ResponSuprimeix
  2. Hi ha camins de muntaya que tenen tot aixó, no més cal saber-ho veure.... que bé !!!
    Salutacions... No et sabia
    Gràcies per procurar-me la lectura del que escrius !

    ResponSuprimeix
  3. M'encanten els camins antics, les molses i l'olor humitat...
    El nostre món és on la bombolla ens vol... així doncs, no hi ha res més a dir!!
    Salut i força!

    ResponSuprimeix
  4. onatge, els camins com les ones...van i venen, benvingut.
    Elvira, a les muntanyes tot i viu com dins la nostre imaginació.Ens llegirem...encantat, gràcies.
    Alba, tot dit...sempre endevant ;) benvinguda .

    ResponSuprimeix
  5. Camino enllà en el poema i em perdo pels camins que més m'agraden

    ResponSuprimeix
  6. sempre s'ha de triar els camins que més ens agraden, encara que a vegades no siguin els més fàcils :)

    ResponSuprimeix