dijous, 6 de gener de 2011

Doll

Els meus pensaments,
com un manantial que brolla
de l'esquerda d'una pedra,
esquitxen de vida
el teu jo més íntim.

7 comentaris:

  1. I quina esquitxada més maca, que hagis vingut al meu blog a seguirme. Perque tenir un seguidor catalá per a mi es fabulos, podré particar llegin els teus posts. I no olvidarme del poc catalá que vaig aprendre quan vaig viura a la teva regió. Barna especificament. Un petó.

    Andri

    Ps: Si us plau, quan poguis, deixa´m un comentari. En catalá, es clar.

    ResponElimina
  2. Durant la vida ens anem omplint de pensaments o potser era que omplim els nostres pensaments amb altres vides? Sigui com sigui, els esquitxos suaus poden arribar a les parts més íntimes...
    Que tinguis molts bons pensaments!

    ps: m'has fet pensar en el naixement del riu Ebre. Jo sí que em vaig quedar de pedra! :D

    ResponElimina
  3. A la fresca,
    sota d'un mar de fulles nocturnes,
    jugant amb el vaivé de l'aire, ahir mentre regava a la fosca nit, vaig sentir rialles, paraules relaxades ...
    gairebé oblidades
    els fanalets de llum tímidament amagats, i la olor a terra mullada em van traslladar de puntetes
    al somni d'una nit d'estiu.
    i, puc sentir com una espurna en el meu pensament,
    l'inspiració de Monet, pintant els seus jardins tranquils i humits en un capvespre melangiós.


    Mentrestant, el brollador d'aigua xiuxiueja amb les fulles, i, la frescor alleuja la meva pell


    http://artllumcogul.blogspot.com/2010/07/cireres-de-nit.html




    Gràcies pel raig d'aigua fresca, què bona!
    bon any amic Rafael

    ResponElimina
  4. Hola, Rafael salutacions des de Lleida, una poesia molt bonica.

    ResponElimina
  5. Hola, Rafael, m'encanta la poesia! i també m'agrada molt recitar! aniré seguint el teu bloc amb il·lusió!!

    ResponElimina
  6. Salut i literatura! vinc seguint el rastre que has deixat al meu espai.

    Jo també et seguiré, m'agrada molt la poesia i segur que m'encantarà llegir-te.

    ResponElimina
  7. -Hola Andri...ja veus...:) esquitxant per tot el món. Escolta, veig que no vas pas aprendre poc català el teu temps aquí, et felicito.
    I clar...ja veuràs algun comentari...ens llegim.
    Salut, des de Catalunya.
    -Guspira, Els meus pensaments...sempre bons, estan ben plens d'una altra vida ;).
    -MÔ,...l'aigua, fresca i a raig...cony això si que és bo quan tens set ;)Bon any company
    -Magazine...gràcies :) ens llegim.
    Isabel,Montse, un plaer compartir la poesia amb vosaltres, benvingudes.

    ResponElimina