dilluns, 24 de gener de 2011

Sofà

Saps que tens tota
la nit per davant
i, relaxada,
acluques els ulls,
arraulida
en un sofà,
mentre ell, exposat,
viu una altra realitat
de deliris inconfessables,
que el condueixen a
una tèrbola claveguera.
Confia que els teus
somnis -lúbrics, potser-
us facin caminar
els passos perduts.

5 comentaris:

  1. Has triat un color preciós pel teu món. Desitge que et siga molt plaent la vida en ell.
    El teu poema m'ha fet reflexionar molt, segurament li he donat una interpretació distinta a la que ho has escrit, però em resulta molt propera.
    Una abraçada des del Sud

    ResponSuprimeix
  2. És ben cert que tots tenim les nostres pròpies realitats, si no fos així deixariem d'existir, però... cal que siguin lluny de les clavegueres, a poder ser :)
    Molt bonic.

    ResponSuprimeix
  3. Dic com Wanderlust: segur que has de trobar un lloc millor que una claveguera.

    ResponSuprimeix
  4. Encaixar dues realitats paral·leles i distants (o potser no tant)
    m'ha agradat

    salut i peles

    ResponSuprimeix
  5. Hola a tots...em sap greu, però no vaig prémer la tecla de publicar... :(
    Hola Albanta, la teva interpretació...encertada, segur. Escolta, per publicar un relat en el teu altre blog...ja t'escriuré.
    Wanderlust i Vida...sí, la paraula claveguera no és molt bonica precisament...però la tenia al pap des de feia dies i no podia esperar més ja a posar-la en algun lloc.
    Gregori...m'agrada que t'hagi agradat, la veritat és que plasmar móns paral.lels que s'encreuen però no es toquen veig que és un tema en què vaig caient sovint...reflexionaré.

    ResponSuprimeix