Creix,
res l'aturarà ja,
el formigueig cada cop
més viu de la meva ànima
que romangué dormida
tant de temps, una cremor
que esdevindrà en bram,
udol natural, traspuarà
per la pell en forma gasosa,
s'enlairarà
fins on els somnis es fan realitat
i cauran damunt la teva pell com
la rosada d'un nou despertar.
és un crescendo molt ben aconseguit, com si expliquessis el desvetllament d'allò que dormia... m'agraden aquests somnis que cauen sobre el cos en repós (suposo, perquè parles de despertar)... realment preciós aquest poema, et felicito :)
ResponElimina