dissabte, 1 de gener de 2011

Incertesa

He tornat de nit, com un lladre,
per abraçar el teu cos
i ja no hi era, se l’havia endut la ràbia.
Jugaves a escacs amb el teu propi odi;
les figures queien unes sobre les altres,
en una orgia blanca i negra sense reina.

No saps quin d’ells et convé més,
però els dits, apressats, premen tecles sonores.
Desconeixes el sentit de les tardes rodones,
dels versos caòtics,
de les garlandes vocàliques.

És per això que busques companyia
en les agendes dels altres
i, per un grapat de diners,
et deixaràs llepar l’ànima
i moriràs de gust, en qualsevol replà,
en la incertesa de l’absurd.



                                                              Núria Talavera.
                                                              nebuloses.blogspot.com

2 comentaris:

  1. I per cert, ja fa dies d'aquest poema i jo encara no t'havia donat les gràcies per penjar-lo :)) M'agrada que t'agradi

    ResponElimina
  2. El que sempre em vas agradar vas ser tú ....enamorat com mai ...i com no? ...qui podria oblidar-te

    ResponElimina