dilluns, 27 de desembre de 2010

Fins i tot l'aire

Esgotat,
en un bucle
sense fi aparent,
provo de treure el coll
de l'aigua,
però fins i tot l'aire és líquid.

La meva boca,

ara un llac
sense paraules,
espera retrobar-te
nedant en el
reflex de la lluna.

5 comentaris:

  1. Ves en compte que en el reflex de la lluna es poden trobar moltes coses, a vegades no les que esperem però si sorpreses agradables.

    Petons.

    ResponSuprimeix
  2. i do el rosa ah marxat!
    el blau fred, i el bucle que amb naturalitat és desfà...

    salut

    ResponSuprimeix
  3. com deia el poeta, tot està per fer i tot és possible... fins i tot quan sembla que no hi ha cap més sortida... i l'aire és dens i no tenim paraules... i sí, ens retrobarem cada dia a la llum de la lluna :)

    petó

    ResponSuprimeix
  4. -Nectar, l'esperat i l'inesperat a vegades són la mateixa cosa.
    -Hola Joan, que es vagi desfent...i el rosa...que faci el que vulgui, el blau a l'estiu no és tant fred, a l'hivern ja es sap el blau té color de gel. Benvingut.
    -Núria, fins i tot els peixos respiren dins l'aigua. La lluna a vegades ens mira i somriu...és feliç ;)
    Petó i bon any .

    ResponSuprimeix
  5. Desitjo que tinguis un bon any nou ple de versos exquisits!
    Gràcies per la visita!

    ResponSuprimeix