Esgotat, en un bucle sense fi aparent, provo de treure el coll de l'aigua, però fins i tot l'aire és líquid.
La meva boca, ara un llac sense paraules, espera retrobar-te nedant en el reflex de la lluna.
com deia el poeta, tot està per fer i tot és possible... fins i tot quan sembla que no hi ha cap més sortida... i l'aire és dens i no tenim paraules... i sí, ens retrobarem cada dia a la llum de la lluna :)
-Nectar, l'esperat i l'inesperat a vegades són la mateixa cosa. -Hola Joan, que es vagi desfent...i el rosa...que faci el que vulgui, el blau a l'estiu no és tant fred, a l'hivern ja es sap el blau té color de gel. Benvingut. -Núria, fins i tot els peixos respiren dins l'aigua. La lluna a vegades ens mira i somriu...és feliç ;) Petó i bon any .
Ves en compte que en el reflex de la lluna es poden trobar moltes coses, a vegades no les que esperem però si sorpreses agradables.
ResponEliminaPetons.
i do el rosa ah marxat!
ResponEliminael blau fred, i el bucle que amb naturalitat és desfà...
salut
com deia el poeta, tot està per fer i tot és possible... fins i tot quan sembla que no hi ha cap més sortida... i l'aire és dens i no tenim paraules... i sí, ens retrobarem cada dia a la llum de la lluna :)
ResponEliminapetó
-Nectar, l'esperat i l'inesperat a vegades són la mateixa cosa.
ResponElimina-Hola Joan, que es vagi desfent...i el rosa...que faci el que vulgui, el blau a l'estiu no és tant fred, a l'hivern ja es sap el blau té color de gel. Benvingut.
-Núria, fins i tot els peixos respiren dins l'aigua. La lluna a vegades ens mira i somriu...és feliç ;)
Petó i bon any .
Desitjo que tinguis un bon any nou ple de versos exquisits!
ResponEliminaGràcies per la visita!