divendres, 24 de desembre de 2010

Final

Ens abracem,
com ahir,
però avui
-i tu ho saps-,
l'abraçada és un adéu.

14 comentaris:

  1. Llàstima, millor sempre un arreveure!.

    ResponSuprimeix
  2. Doncs, potser encomanat per l'ambient nadalenc de got mig ple, pensem que tot adéu acaba donant pas a noves benvingudes.

    ResponSuprimeix
  3. Cert per mi també és un Nadal de Adéus per sempre i sembla que en aquestes dates encara dolent més.

    ResponSuprimeix
  4. Aquest poema em colpeix. Jo sóc fidel per naturalesa, si de cas que se'n vagin els altres.

    ResponSuprimeix
  5. Com l'Helena, jo també sóc fidel, i els fidels són els que ens emportem la pitjor part. Qui estima s'aboca a l'amor; qui és estimat, es deixa fer i prou.

    ResponSuprimeix
  6. jo en canvi no veig la relació entre aquest poema i la fidelitat, aquest adéu pot ser per diversos motius, més aviat em fa pensar en el desamor o el comiat de qualsevol tipus, no només amorós.

    En qualsevol cas, el poema té força i transmet amb molt d'encert els sentiments que cadascú interpreta, com molts altres del Rafa, m'agrada molt :)

    Pel que fa a la fidelitat o no, penso que quan hi ha infidelitat ja no hi ha amor i, per tant, sempre que hi ha amor hi ha fidelitat...Si algú m'és infidel, ja no em mereix ;)

    ResponSuprimeix
  7. Una imatge colpidora la del adéu i crec que ens mostres prou bé com poden ser de diferents una abraçada de joia i una de trista, abraçades però les dues.
    El contrast de dos mons, és el que hi veig.

    ResponSuprimeix
  8. Jo també acabo l’any dient adéu a moltes coses, però de vegades és el mes oportú i la millor manera de poder dir algun que un altre hola.

    Un plaer haver-te descobert, ens anem llegint i bones festes.

    Petons.

    ResponSuprimeix
  9. Un poema que em fa recorda un instant d'abraçada d'un adeu
    M'ha agradat descobrir el teu bloc
    Bon any!

    ResponSuprimeix
  10. Caram, aclaparat per tants de comentaris, gràcies.

    -Alyebard, a vegades si ;)

    -Òscar, Quan queda mig got el cas és que millor que el que ja hem pres ens hagi fet profit

    -Martona, els adéus mai són fàcils, i en dates nadalenques encara són més difìcils d'entomar...em sap greu :(

    -Helena, sap greu haver-te colpit, "si de cas que se'n vagin els altres". Helena, si algun cop només estimes tu en una relació...no dubtis en trobar algú per a qui ho siguis tot.

    -Olga, L'amor és complex...qui estima més?...amb quins ulls es mira?...realment un s'aboca a l'amor amb algú que només es deixa fer...o potser aquest algú un dia ens nega el que ens havia donat i això dol?...la fidelitat, com el valor als soldats, se suposa...però no sempre es demostra...d'altra banda...anant al poema parlo més aviat d'aquells moments on potser " el ritual de lo habitual"...o la inèrcia no ens permeten veure el que és molt clar.

    -Núria, ja quan anàvem a l'institut junts escrivies molt millor que jo...i ara encara és més evident...la meva fidelitat als teus poemes és gran...i si m'ho permets el primer post de l'any voldria penjar un poema teu que m'encanta. Un petó Núria...encara que visquis allà on els somnis estan fets de bombolles daurades :)

    - Ferran, móns singulars, que estan junts mentre ho volen estar, sense demanar res a canvi,només pel plaer de donar. Bona interpretació la teva, benvingut.

    - Néctar, ens anirem llegint, doncs, ben renovats per entrar l'any nou

    - Ester, els records sempre hi són... descobertes :)

    Bones festes a tothom i un molt bon any.

    ResponSuprimeix
  11. I tot adéu -oblidem sovint- és un començ amb l'alba a les envistes.

    ResponSuprimeix
  12. Benvingut Jordi, oblidar...això sempre ajuda a esvair els nubols i gaudir de l'alba :)

    ResponSuprimeix
  13. He llegit Alba?? xD
    Els adéus solen ser tristos, però mentre es puguin acomiadar amb abraçades... la llàstima és quan hi ha un adéu i l'abraçada l'has de donar en somnis...
    Salut i força!

    ResponSuprimeix
  14. ;)
    Benvinguda Alba, si noia, la vida és plena de somnis lo trist és que molts cops el que més voldriem... simplement ho podem de somniar.
    Ens llegim Alba

    ResponSuprimeix