dijous, 9 de desembre de 2010

ulls vegetals

Recolzat en un diminut
castells de cartes,
l'insignificant tucà,
amb els seus amorosos
ulls vegetals,
guaitava la immensitat,
calibrava i meditava
on va errar,
ignorant de la fragilitat
del món que l'envoltava,
feliç, orgullós, confiat,
incapaç, però,
d'aprendre dels seus errors.
El seu acromàtic plomatge,
lluny d'ajudar-lo,
l'empenyia sempre
al desastre.

2 comentaris:

  1. ¿Vols dir que els que som singulars estem abocats a l'extinció, com els dinosaures?
    En tot cas, sí que la vistositat de l'au impedeix el camuflatge, però vull pensar que també té defensa.

    ResponSuprimeix
  2. No Olga, els que som singulars no ens extingirem mai, tot i que el nostre camuflatge en lloc de guarir-nos normalment ens exhibeix i ens fa víctimes del que voldríem preservar.

    Per cert, felicitats pel relat "viatge de por". A casa, en aquella habitació hi havia un porc senglar dissecat de cos sencer.

    Gràcies Olga, bona nit

    ResponSuprimeix