diumenge, 19 de desembre de 2010

Esperança

Colpida i pietosa,
la meva ombra
dibuixa l'estàtua
d'estelles de sal
que ara sóc jo,
amb l'esperança
que,
fent-hi nit,
la teva nua humitat
em faci renéixer.

7 comentaris:

  1. Bíblicament parlant ser de sal no ha estat massa positiu. El teu poema, però, és preciós, i sí, ple d'esperança. Esper que reneixis amb el canvi d'any.

    ResponElimina
  2. Per moltes cultures rentar-se amb sal és dignificar-se, i com sóc de pensament compromesament lliure sempre penso que no hi ha res bo ni dolent.

    Em quedo però perdudament entregada al final " fent-hi nit,la teva nua humitat em faci renéixer" , em sembla senzillament preciós.

    ResponElimina
  3. Segur que et fa renéixer, però no et tombis de nou!
    Benvingut a casa, hi tens una porta oberta sempre.
    Bones Festes!!

    ResponElimina
  4. molt sensual, m'agrada...

    ResponElimina
  5. Ep!!...Bones festes a tothom.
    -Vida, el canvi d'any sempre omple d'esperança...veurem.
    -Martona, m'afalagues...gràcies :).
    -Thera, no cauré...m'agrada la verticalitat...gr'acies, faré un cop d'ull sovint ;).
    -Anònim, m'agrada que t'agradi...sensual? saladet potser, un petó.

    ResponElimina
  6. Ich bin Schweizer, wo bist du? aber ich habe nur Katalanisch schreiben
    Willkommen.

    ResponElimina