Colpida i pietosa,
la meva ombra
dibuixa l'estàtua
d'estelles de sal
que ara sóc jo,
amb l'esperança
que,
fent-hi nit,
la teva nua humitat
em faci renéixer.
la meva ombra
dibuixa l'estàtua
d'estelles de sal
que ara sóc jo,
amb l'esperança
que,
fent-hi nit,
la teva nua humitat
em faci renéixer.
Bíblicament parlant ser de sal no ha estat massa positiu. El teu poema, però, és preciós, i sí, ple d'esperança. Esper que reneixis amb el canvi d'any.
ResponEliminaPer moltes cultures rentar-se amb sal és dignificar-se, i com sóc de pensament compromesament lliure sempre penso que no hi ha res bo ni dolent.
ResponEliminaEm quedo però perdudament entregada al final " fent-hi nit,la teva nua humitat em faci renéixer" , em sembla senzillament preciós.
Segur que et fa renéixer, però no et tombis de nou!
ResponEliminaBenvingut a casa, hi tens una porta oberta sempre.
Bones Festes!!
molt sensual, m'agrada...
ResponEliminaEp!!...Bones festes a tothom.
ResponElimina-Vida, el canvi d'any sempre omple d'esperança...veurem.
-Martona, m'afalagues...gràcies :).
-Thera, no cauré...m'agrada la verticalitat...gr'acies, faré un cop d'ull sovint ;).
-Anònim, m'agrada que t'agradi...sensual? saladet potser, un petó.
Gute.. Aus einer erstarrten dunkelheit.
ResponEliminaIch bin Schweizer, wo bist du? aber ich habe nur Katalanisch schreiben
ResponEliminaWillkommen.