Davant vostre -com ahir-
us miro, però ja no hi sou.
La vostra ànima generosa
subtilment m'acaricia
us miro, però ja no hi sou.
La vostra ànima generosa
subtilment m'acaricia
i una esgarrifança
em porta de nou l’avui
de les esperances entortolligades,
dels borrissols rabaïts,
de les ànimes ribotades,
dels escardills enjogassats,
de les mossegades rialleres,
de les ganivetades prudents.
dels borrissols rabaïts,
de les ànimes ribotades,
dels escardills enjogassats,
de les mossegades rialleres,
de les ganivetades prudents.
Absurd.
Com la vostra absència.
Pot ser una ganivetada prudent? Crec que sí, quan s'estima i s'enyora.
ResponEliminaànimes ribotades.... (déu n'hi do!:)
ResponEliminaborrisols, escardills..
m'agrada la sonoritat i el que dius..
Sonoro es.
ResponEliminaUn saludo,
Ángel
Vida, l'enyorança i l'amor...no són mai prudents.
ResponEliminalolita lagarto, m'agrada a mi també el que em dius, això de la sonoritat la meva parella sempre ho comenta...deu ser veritat ;)
angelnegroblanco, sonora benvinguda