dimecres, 19 de gener de 2011

Enyor


Davant vostre -com ahir-
us miro, però ja no hi sou.
La vostra ànima generosa
subtilment m'acaricia 
i una esgarrifança 
em porta de nou  l’avui 
de les esperances entortolligades,
dels borrissols rabaïts,
de les ànimes ribotades,
dels escardills enjogassats,
de les mossegades rialleres,
de les ganivetades prudents.
Absurd.
Com la vostra absència.

4 comentaris:

  1. Pot ser una ganivetada prudent? Crec que sí, quan s'estima i s'enyora.

    ResponSuprimeix
  2. ànimes ribotades.... (déu n'hi do!:)
    borrisols, escardills..
    m'agrada la sonoritat i el que dius..

    ResponSuprimeix
  3. Vida, l'enyorança i l'amor...no són mai prudents.
    lolita lagarto, m'agrada a mi també el que em dius, això de la sonoritat la meva parella sempre ho comenta...deu ser veritat ;)
    angelnegroblanco, sonora benvinguda

    ResponSuprimeix