dimarts, 11 de gener de 2011

Nissaga

Plora pel nen
que ja no tens,
acarona - si vols -
la cicatriu de la cesàrea
quan el trobis a faltar.
Així, dura, recta,
perfecta com ets,
recordaràs que sóc
com tu, a l'altra banda del mirall.

8 comentaris:

  1. m'agraden els teus esquitxos. Felicitats!

    ResponSuprimeix
  2. Una veritat com un temple, m'agrada!

    Salut.

    ResponSuprimeix
  3. M'agrada, però és una situació molt dura.

    ResponSuprimeix
  4. Sempre el tu a l'altre banda del mirall. En el fons, un jo ambigu...

    De bell nou felicitats!

    ResponSuprimeix
  5. A mí també m'agraden els teus esquitxos.

    Una abraçada,

    Jo

    ResponSuprimeix
  6. el fet de perdre un fill, -ja sigui literalment o metafòricament- ha de ser molt dur i aquest poema ho expressa molt clar :) m'agrada...

    ResponSuprimeix
  7. Gràcies a tots per llegir-me i a l'Helena Bonals per haver comentat el poema al seu blog.

    La veritat és que el que és més maco de la poesia és la quantitat d'interpretacions que es poden arribar a fer i a mi això m'encanta.

    ResponSuprimeix
  8. LES TEVES PARAULES REALMENT ESQUITXEN!

    ResponSuprimeix