dijous, 13 de gener de 2011

goig


Els meus iris,
enreixats
darrere aquestes pestanyes,
són del color de l'aigua neta
quan reflecteix
-sense pudor-
la natura.
Ja no hi veig, però
els meus records viuen
a la línea de l'horitzó.

4 comentaris:

  1. Impregna't de paisatge per descobrir el teu propi món!
    Bon cap de setmana!

    ResponSuprimeix
  2. Els records sempre viuen més enllà del temps.
    Elena

    ResponSuprimeix
  3. Els records, vius dins nostre, tenen un món propi i amb els ulls clucs ens hi deixen endinsar.
    Gràcies per el comentari Elena

    ResponSuprimeix