Els meus iris,
enreixats
darrere aquestes pestanyes,
són del color de l'aigua neta
quan reflecteix
enreixats
darrere aquestes pestanyes,
són del color de l'aigua neta
quan reflecteix
-sense pudor-
la natura.
la natura.
Ja no hi veig, però
els meus records viuen
a la línea de l'horitzó.
els meus records viuen
a la línea de l'horitzó.
Impregna't de paisatge per descobrir el teu propi món!
ResponEliminaBon cap de setmana!
Igualment :)
ResponEliminaEls records sempre viuen més enllà del temps.
ResponEliminaElena
Els records, vius dins nostre, tenen un món propi i amb els ulls clucs ens hi deixen endinsar.
ResponEliminaGràcies per el comentari Elena