dimecres, 2 de novembre de 2011

Llevantada.

La lluna fugissera es recolça
a la meva espatlla quan l'albada
m'il.lumina els mars del record,
esquitxat pels sons d'aquella llevantada
que em va engrunar l'ànima.


Ara, sobre aquesta barca corcada
albiro l'horitzó sense èxit,
buscant aquella capsa de desitjos 
que, enjogassats,  un dia  vam omplir,
i que va lliscar entre els meus dits
per dormir en uns altres braços.

9 comentaris:

  1. Unes imatges marineres molt pròpies de Calella! I nostàlgiques.

    ResponSuprimeix
  2. Si trovesim aquesta capsa de desitjos moltes vegades no sabrien que demanar, pero seria bonic trovarlas.

    una forta abraçada.

    ResponSuprimeix
  3. Rafa, la imatge de la lluna fugissera -amant que llisca entre els teus dits- m'encanta, la barca corcada, l'ànima engrunada, la capsa de desitjos... no deixem d'omplir-la mai :)

    petó

    ResponSuprimeix
  4. Sentiments semblants, en altres paraules. Amb qui em deu fer pensar? ;P.
    Una abraçada, i que la lluna fugissera t'ajudi a trobar la capsa dels desitjos.

    ResponSuprimeix
  5. Rafel, molt bona imatge la de la lluna!

    ResponSuprimeix
  6. Les llevantades són traïdores...A tu una se't va endur una capsa plena de desitjos. Una barca corcada et fa de pont, per poder mirar horitzons enllà, i no la trobes...
    Però tens la lluna al costat, que t'il·lumina els bon records, perquè els esquitxos de la llevantada no els puguin fer ombra...Un poema ple de melangia.
    Bon diumenge,
    M. Roser

    ResponSuprimeix
  7. Nostàlgia, lluna, desitjos... bona combinació... bon diumenge a tots, i no feu res que jo no faria :)

    ResponSuprimeix
  8. capsa de desitjos...algun dia també la vaig omplir, i la vaig compartir, i vam coincidir, i la vam encetar... però ara és per a mi, sola, i no la vull, pesa, pesa massa...
    M'ha agradat molt aquest escrit. felicitats!

    ResponSuprimeix