divendres, 11 de novembre de 2011

Mecanismes

Embolcallada amb mil coses més,
perduda al subconscient, adormida,
esperes el senyal,
mentre jo visc una vida
tu somnies la teva;
ara que ja no visc i somnio,
l'espera ja està

desperta!

13 comentaris:

  1. Viure i somiar es una de les cosses que mai em de deixar de fer.

    Salutacions cordials Rafael :))

    ResponSuprimeix
  2. Esperant el senyal (que potser no arriba)
    no ens acabem de trobar

    bon cop de setmana

    ResponSuprimeix
  3. Quan va despertar, el dinosaure encara seguia allí.
    Potser millor no despertar? ;)

    Petons blocaires

    ResponSuprimeix
  4. la senyal perduda al subconscient o adormida...
    Ai,ai! Si es viu, es pot viure en pau?

    ResponSuprimeix
  5. 2 camins separats... però no deixem de somiar...

    ResponSuprimeix
  6. El desvetllament!
    Una abraçada reblogaire.

    ResponSuprimeix
  7. "Mentre jo visc una vida
    tu somnies la teva"
    Ara que jo somnio, l'espera ja està desperta...
    Cal buscar un punt de trobada.
    Petons,
    M. Roser

    ResponSuprimeix
  8. Pero es que moltes vegades no més sommien i la vida pasa esperan que el somni es faci realitat.

    Mil abraçadas per tu.

    ResponSuprimeix
  9. Si els astres propicien una trobada en sintonia, la felicitat traspassa l'univers. Això passa poques vegades, però sempre hem d'estar preparats. ¡Viu!
    Olga

    ResponSuprimeix
  10. ostres Olga, totalment d'acord amb tu, no es pot dir més clar, cal estar viu per aprofitar aquelles trobades màgiques que ens ofereix la vida, són poques i poderoses, i no tothom té la sort de viure-les. Que ens siguin ofertes, que les copsem, que les sapiguem aprofitar, que no les deixem perdre... i la nostra felicitat traspassarà l'univers... molt bonic i molt cert, només la veu de l'experiència podia dir-ho tant ben dit com ho has fet tu. Felicitats pel teu comentari, m'ha agradat molt.

    ResponSuprimeix
  11. Rafa, sempre dic que les teves imatges van més enllà d'una sola interpretació, és això el que més m'agrada del que escrius, que cada lector/a pot fer seves les teves lletres a conveniència :)

    petó

    ResponSuprimeix
  12. Tot o això...a vegades el moment de despertar no diria que és el millor del dia, gràcies a tots ia totes per llegir-me :)

    ResponSuprimeix
  13. Y publicaste el día de mi cumpleaños y no lo leí!
    Es bueno despertar de algunos sueños y tener la escalera a mano, por las dudas...

    ResponSuprimeix