dissabte, 28 de maig de 2011

Delicatessen


Vaig mesurar el teu amor
sense escales ni mètrica,
sense presses, però amb bogeria.

Vaig tastar tot el que m’oferies
i vaig gaudir-ne, tot mostrant-te
nous plats -ara anomenats “d’autor”.

Vas donar-me tant com podia rebre,
amb la brillantor als ulls d’una nena
que frissa per ensenyar tot el que sap.

Vas adonar-te que mesurar l’amor
no era cosa de centímetres o quilograms,
sinò d’estimar sense mesura...

18 comentaris:

  1. ...estimar sense mesura, és la millor manera d'estimar...

    ResponSuprimeix
  2. Quanta raó tenen les teves paraules... Estima sense esperar ésser estimat a canvi. Sigues tu mateix...

    ResponSuprimeix
  3. Mai t'arriba l'amor, fins que deixes de meusrar-lo i et dones a les onades del moment.
    Un poema preciós.
    Sandra-

    ResponSuprimeix
  4. M'agrada estimar sense mesura...
    un petó

    ResponSuprimeix
  5. Si estimes, que sigui sense mesura ni mida. Sols així sabem què és estimar de veritat.

    ResponSuprimeix
  6. Quan estimes de veres l'amor no és mesura ni es deixa mesurar.
    Una abraçada sense mesura!

    ResponSuprimeix
  7. Sense mesura i acceptant l'altre així com és!

    ResponSuprimeix
  8. Veig que a tothom li ha agradat aquesta manera d'estimar sense mesura... jo diria, però, que estimar sent conscient de la magnitud de l'amor que sents és la millor opció, perquè et permet valorar en la justa mesura la relació que tens... potser és que m'estic fent gran ;)

    També volia dir que m'ha agradat molt el paral·lelisme entre les dues primeres estrofes i les dues segones, perquè delimiten el concepte de parella (el jo i el tu)... m'agrada, està ben expressat en l'estructura.

    Apa, ja he escrit una miqueta ;)

    petonet

    ResponSuprimeix
  9. Paso a saludarte, que pases bonita semana, Rafael.

    ResponSuprimeix
  10. No i a dubte paraules delicatessen.

    Salutacions des de Lleida ;)

    ResponSuprimeix
  11. la nena està mirant uns dibuixos de les bessones que canten "no hi ha lluny ni hi ha aprop quan la mesura és l'amor", xulo oi? ;)

    fins ara, petonet

    ResponSuprimeix
  12. Duna, la meua gosseta, sempre me vé a buscar i me vol, encara que jo estiga seria amb ella, això tampoc fa mides en el voler.
    Jo passava a felicitar-te pel poema que has deixat al bloc de M. Roser, és molt bonic.

    ResponSuprimeix
  13. Estimar amb mesura? Mai!
    Sempre sense mesura.

    ResponSuprimeix
  14. la mesura de l'amor és no tenir mesura...

    Neus, jo sí volia felicitar-te a tu per haver sortit al llibre de la Joana, felicitats!

    Veus Núria? hi ha poesia a tot arreu ;) petó

    bon cap de setmana a tothom!

    ResponSuprimeix
  15. Estic totalment d'acord, l'amor no es pot mesurar només és qüestió d'estimar i que t'estimin...després ja deprendrà de la intensitat que hi posi cadascú.
    Petons,
    M. Roser

    ResponSuprimeix