dimecres, 11 de maig de 2011

aperitiu

Clames resposta
als monòlegs sords,
cerques la lògica
del sentit comú
en un joc pueril,
on només guanya
l'odi que traspua
del seu silenci.
Mentre, malaguanyada,
la sarsuela espera,
sense altre motiu per existir
que tornis a taula.

4 comentaris:

  1. malaguanyada sarsuela!! recoi!!
    però és que s'ha de tenir en compte que el sentit comú és el menys comú de tots els sentits...
    Salut i poesia!

    ResponSuprimeix
  2. Si esperes una resposta i només trobes odi amagat dins el silenci...el sentit comú no sol tenir massa lògica.
    Petons.
    M. Roser

    ResponSuprimeix
  3. Ai! Quan el silenci ha substituït l'amor, en va esperarà resposta als monòlegs sords! I en va esperarem que una sarsuela faci tornar a la taula la persona que busca respostes desesperadament...

    ResponSuprimeix
  4. Alba, ja ho pots ben dir, com estava de bona aquella sarsuela, sort que mentre ella parlava per telèfon jo tastava el Blanc Pescador ;)

    M. Roser, l'eco de l'odi magnifica el silenci. Una abraçada i un somriure :)

    Rosa Isabel, quan l'amor ha marxat res no el farà tornar, només es pot acceptar la nova situació i gaudir-ne, si es pot, d'una sarsuela ben cuinada

    ResponSuprimeix