dilluns, 14 de març de 2011

Un matí de diumenge

Passejo sota aquesta pluja de dissabte,
freda, grisa, buida, mentre el paraigues,
per inèrcia, prova de mantenir-me eixut.
La vida precipitada que m'esquitxa és freda
com l'acer quirúrgic,i s'apodera de mi
tot endinsant-se fins al propi moll
on altres, abans, han varat les seves il.lusions.
Espera una reacció, però un altre pas segueix l'anterior,
no sembla que res pugui fer-me sortir d'aquesta mecànica
que recordo des de petit, allà, a la porta de la botiga un diumenge.
Penso en els teus ulls, i en les paraules que compartim,
en el que tu voldries, i jo també, i en el que realment sóc...
i això ara ja ho saps.

Tant com t'estimo i t'estimaré quan sàpiga que ja no hi ets,

i com enyoraré abraçar-te ben fort,
tant reflexionaré sota aquesta pluja, tant, sí,
que pararà de ploure, però, en aquell moll...ben calat,
ja no hi haurà cap vaixell esperant...i jo, sol com estaré,
els dies en què els esquitxos mullin els meus vidres
recordaré l'aigua marina que ens va veure un dia néixer.

9 comentaris:

  1. Són uns versos molt sentits... M'agrada...
    bona nit!

    ResponSuprimeix
  2. Un texto cargado de nostalgia. Y la lluvia nos moja el alma a veces...

    Un saludo, Rafael.

    ResponSuprimeix
  3. Ai, la pluja que ens posa nostàlgics. Bon versos, sí.

    ResponSuprimeix
  4. Molt nostàlgic, m'ha agradat

    salut i peles

    ResponSuprimeix
  5. Rafel, aquest versos m'han arribat al cor... gràcies!
    Una abraçada nostàlgica!

    ResponSuprimeix
  6. Sembla mentida la quantitat de records que ens porta la pluja, normalment tristos...Serà que la pluja plora amb nosaltres?
    Una abraçada,
    M. Roser

    ResponSuprimeix
  7. Les gotes de pluja sempre són inspiradores; ja sia pel soroll que fan damunt un metall (Vladimir Nabòkov va escriure un dels seus primers poemes a l'interior d'un pavelló mentre esperava que parés de ploure i, les gotes de pluja sonaven talment les gulles d'un rellotge sobre el sostre del poliesportiu) o sia, com un poeta sudamericà, crec, no recordo el nom, les comparava amb el sentiment de plorar, també.

    P: Un poema nostàlgic, hi volies transmetre positivisme o, simplement, el recorregut del temps?

    ResponSuprimeix
  8. hola passava per aquí...
    ara que ja sabem un de l'altre(una mica)
    és divertit això de reconeixer-se i a la vegada també compromís, per això ens hem fet públics...

    salut i imatges, les que siguin

    ResponSuprimeix
  9. nostàlgic i marca el pas del temps, sí, però la pluja passa i us convido a llegir el meu pròxim poema, gràcies a tothom

    ResponSuprimeix