dimecres, 9 de març de 2011

M'acompanya.

Encenc la llum, i camino,
m'acompanya la meva ombra.
Cansada i tot com està,
no em deixa de banda,
ni em jutja, ni em critica.
M'aturo, ella para quieta.
Premo l'interruptor i la foscor
se l'emporta, descansa, millor així,
demà encara seràs la meva única amiga.

5 comentaris:

  1. Li Po o Li Bai, tenia un poema que també parlava a la seva ombra. Josep Carner tradueix el poema.

    La festitxola

    La lluna, jo i la meva ombra
    som dins el verger tot en flor.
    I fem a mon vi companyia
    tots tres: la lluna, l’ombra i jo.

    Doncs jo que canto i que ballo
    i sé tot joiós de sentir
    que ni la lluna ni l’ombra
    no poden tastar del meu vi.

    Amb l’ombra ballo que ballo
    amb quina adiença més gran.
    Quan canto, muda, la lluna
    fa tot de saluts al meu cant.

    I no ens glaça les rialles
    la pena de cap comiat;
    la lluna ve fins a casa
    i encara duc l’ombra al costat.

    ResponSuprimeix
  2. L'ombra no et jutja ni et critica, però t'ajuda a millorar? És un pensament que se m'acaba d'ocórrer, però m'ha agradat molt el poema.
    Una abraçada amiga!

    ResponSuprimeix
  3. Potser hem de mirar l'ombra com la nostra fidel amiga o potser no, perquè estem sotmesos a carregar el seu pes tota la nostra vida...

    Que tinguis un bon cap de setmana!

    ResponSuprimeix
  4. Imagino nuestras sombras interiores..."...mañana todavía serás mi única amiga."

    Saludos muchos.

    ResponSuprimeix
  5. Miquel, gràcies per aquest poema que m'has fet descobrir, estic encantat, el que més m'ha agradat d'aquest any, merci noi.

    Ventafocs, la passivitat de la meva ombra només demostra la confiança que em té perquè jo aprengui dels meus propis errors, no se sent superior a mi.

    Guspira, ja et vaig dir que com a sargantana era molt pesada però en canvi la meva ombra és molt lleugera, em porto molt bé amb ella ;)

    Luna, les ombres sempre són el reflex d'alguna cosa, tant a dins com a fora i ja que són el reflex de nosaltres mateixos, millor que siguem amics, tot i que a vegades no em suporto ni jo mateix.

    Gràcies a tothom pels comentaris

    ResponSuprimeix