dimecres, 22 de juny de 2011

nits d'estiu

Retallo amb la memòria

històries d'estiu

dibuixades sota una lluna

que vosaltres, cada dia, fèieu lluir de nou.

Els vostres cossos parlaven

gestos precisos i preciosos,

a voltes feréstecs i sorprenents,

els llavis murmuraven

en l'idioma de la torre de Babel,

innocència d'una maduresa

que no ho era en absolut,

records que, tal vegada,

sota aquesta lluna fugissera,

vosaltres- efímers records-

compartiu en el món de l'ahir.

6 comentaris:

  1. A la memòria ens venen nits d'estiu sota la lluna, que ens les porten els records, i si eren sota la lluna plena(les nits) segur que brillen molt més(els records)...i com més brillin més tardaran en esborrar-se.

    Sota la lluna els records comparteixen records...
    M'agrada és molt filosòfic...

    Petons,
    M. Roser

    ResponSuprimeix
  2. En les nits d'estiu inventem idiomes, dibuixem algun record futur a la llum de la lluna.

    Com veuràs, vaig trobar un traductor, i bé, aprenc una mica.

    Moltes salutacions.


    En las noches de verano inventamos idiomas, dibujamos algún recuerdo futuro a la luz de la luna.

    Como verás, encontré un traductor, y bueno, aprendo un poco.

    Muchos saludos.

    ResponSuprimeix
  3. Les nits d'estiu amb lluna plena ens omplen d'enyorança.

    ResponSuprimeix
  4. Tinc un calaix ple de records d'estiu i de tant en tant m'agrada obrir-lo i regirar, mirar, sentir, enyorar, viure un altre cop...

    ResponSuprimeix
  5. Ai, les nitd'estiu, que en són d'evocadores!

    ResponSuprimeix
  6. Sí, les onades de les nits d'estiu ens porten fins a bot d'aigua el reflex de la lluna carregat de records.


    Caram...molt bon traductor Luna :)

    ResponSuprimeix