dijous, 9 de juny de 2011

El preu de la llibertat.

Al bell mig de l'era,
a la vora del lilar,
un cop de vent de grop
crida a la rebel·lia
les fulles seques
que jo havia amansit.
La pluja cau amb força
i ara, elles, lliures
però xopes i sense el tronc
que les alçava orgulloses,
es podriran en qualsevol racó
mentre jo -aixoplugat-
visualitzo, un cop més,
el preu de la llibertat.

12 comentaris:

  1. La llibertat per a mi, no te preu :)

    ResponElimina
  2. No et pensis, magazine, la llibertat té un preu molt alt, jo l'estic pagant caríssima :(

    ResponElimina
  3. A vegades estem disposats a pagar-lo, el preu de la llibertat i a vegades no...

    ResponElimina
  4. Rafael, encantada de tornar a ser aquí!!!
    Sense llibertat res no és plaent...
    El tronc aixecava les fulles orgullós, però primer els havia xuclat la vida, havien col·laborat a l'esplendor de l'arbre, eren com presoneres en gàbies daurades...i ara tot i estar seques, segur que agraeixen el cop de vent que les ha alliberades. Potser es podriran en algun racó o potser no, però el temps que viuran gràcies a la ventada que les ha ajudat a revelar-se, serà una vivència que sempre recordaran quan, malgrat tot, tornin a començar el cicle de la vida.
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  5. Potser el preu que a voltes ens volen fer pagar per la nostra llibertat -per ser nosaltres mateixos- és el de podrir-nos en un recó?

    ResponElimina
  6. Aquest poema m'arriba en un moment de reflexió sobre la llibertat. Deixar que una persona que estimes tingui la llibertat de fer allò que vol encara que això impliqui perdre la seva companyia i sofrir en la distància.

    ResponElimina
  7. la llibertat té un preu, és evident, i sovint provoca vertigen la possibilitat de tastar-la

    ResponElimina
  8. en les coses més petites i insignificants, sovint ens trobem amb aquelles sensacions que ens fan assaborir la vida, la llibertat, l'amor...
    un plaer compartir amb tu
    fins aviat
    joan

    ResponElimina
  9. em pregunto, què és la llibertat? ser lliure respecte que o respecte qui?
    el més difícil, de vegades, és alliberar-nos de nosaltres mateixos...
    ser lliure o estar lliure, ser-ne o sentir-se... quina complexitat...

    ResponElimina
  10. ais, la llibertat... voldria demanar-vos perdó per haver trigat tant a respondre, però sembla que la llibertat s'ha esvaït un cop ha arribat l'estiu. Procuraré no baixar massa el nombre de posts ;)

    Rafael Meyerhofer...anónim al meu propi blog...gràcies a blogger :(

    ResponElimina
  11. És trist però gairebé sempre hi ha algú que perd davant la llibertat, fins a un grapat de fulles rebels paguen car el seu atreviment.

    Salutacions.

    Es triste pero casi siempre hay alguien que pierde ante la libertad, hasta un puñado de hojas rebeldes pagan caro su osadía.

    Saludos.

    ResponElimina