dimecres, 6 d’abril de 2011

Cal·ligràfic


Rellegeixes els teus escrits
amb la distància de la memòria,
estranys retalls de tu 
dels quals, a voltes, no reconeixes
ni les grafies,
fragments que semblen buscar camins,
idees, energies  pròpies,
lluny de tu, potser coneixedors
de les teves limitacions.

7 comentaris:

  1. Quan escrius a vegades surten coses de tu mateix que ni sabies que tenies dins. Quan ho llegeixes al cap del temps, moltes vegades et sorprens.
    Fantàstic.

    ResponSuprimeix
  2. És cert que a vegades llegir-se un mateix en la distància del temps fa que no semblis tu l'autor d'aquell escrit, i potser no ho ets, potser era un jo que ja no hi és o que està tan amagat que no el saps veure. Així, els textos agafen vida pròpia i viuen més enllà dels seus autors, ja no et pertanyen, són de qui els llegeix...

    És un poema preciós, reflexiu sobre el fet d'escriure, et felicito, Rafa.

    Petó :)

    ResponSuprimeix
  3. És com tu molt bé dius... Tinc desenes de llibretes, i de vegades quan rellegeixo un poema, revisc què el va fer néixer..., d'altres em porten a un horitzó que ja no recordava. Som allò que vam escriure, perquè d'alguna manera va ser el que ens va fer viure o morir...

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponSuprimeix
  4. Me ha pasado esa lucha con mi memoria. Retroceder y buscarme en lo que alguna vez escribí y tal vez no reconocerme...

    Lo has plasmado bellamente en tu poema.

    Saludos, Rafael.

    ResponSuprimeix
  5. Amb el temps veiem les coses amb una perspectiva diferent. Cada cosa que escribim és el petit jo, d'aquell moment, i és molt possible que aquests petits éssers, siguin diferents entre ells, però tots junts formen el jo, que som ara.
    A mi també m'ha passat, que llegint algun escrit mig perdut en l'oblit, he trobat estrany que alguna vegada hagués estat aquell jo...
    Petons,
    M. Roser

    ResponSuprimeix
  6. Evolucionem. Hi ha trets, però, que mai ens deixen, sortosament.

    ResponSuprimeix
  7. Doncs sí, la veritat és que la paraula escrita tot sovint és una fotografia d'un moment i només passat un temps ens fixem en aquelles petites coses que abans ens semblaven normals...recordo una foto amb uns pantalons acampanats aguantant la palma...doncs això...que tot canvia, però en el moment és simplemet la realitat, gràcies.

    ResponSuprimeix