dimarts, 19 d’abril de 2011

H1-3

Amb ull de perdiu,
l'estimada s'adonà
de l'abisme intrús.

4 comentaris:

  1. Bonito haiku. Y ella, como la perdiz, atenta al peligro...

    Saludos muchos, Rafael.

    ResponSuprimeix
  2. L'estimada, sempre a l'aguait, intueix el perill,
    el que no sabem és com reaccionarà...
    Petons,
    M. Roser

    ResponSuprimeix
  3. Despertant dubtes t'ha quedat un h-1 ben rodó.

    ResponSuprimeix
  4. L'estimada...si té la sort de ser-ho reaccionarà ( què bo això que has dit M.Roser ;) ), més val tenir ull de perdiu que ser una pardala, gràcies a tots :)...Joan, et llegeixo molt :) Luna, próximamente como ejercicio iré traduciendo algunos poemas... a ver qué sale.

    ResponSuprimeix