diumenge, 17 d’abril de 2011

Recolzades

Recolzades amb boires encavalcades,
obstinades a calar-nos ben endins
i així, per capil·laritat,
poder contaminar els altres sense compasió.

Fins i tot la llum més brillant,
aquella que busquem,
presa de pristina opacitat,
desesperada per la negror,
insisteix, clara i amorosa,
esvaint, així, la boira...

La recolzada, molla, prova de lluir,
però la llum, que no el reconeix,
el defuig descol·locada i trista,
perduda en aquell tros, a voltes estrany,
que abans il·luminava orgullosa.
 
 
 

6 comentaris:

  1. no acabo de veure l'endevinalla...
    és que potser no tinc prou imaginació,
    la molla rovellada?

    salut

    ResponSuprimeix
  2. Hola company de rodalies, de fet crec que a voltes sóc massa recargolat, com una recolzada d'aquelles que fins i tot quan el seu solet s'encaparrona a fer-lo lluir, es fa el murri i s'endinsa en un d'aquells bancs de boires als quals els del signe de cranc semblem tan abonats :)

    ResponSuprimeix
  3. Buscar la luz, mientras la niebla no deja ver mas allá del muelle. No sé, la traducción no me deja leer bien el poema.
    Será que no vemos con el alma y los ojos a veces están cubiertos con nuestra propia oscuridad.

    LLegué tarde. Saludos.

    ResponSuprimeix
  4. Hola Luna, tu fidelidad a mis poemas y la dificultad que ha tenido este para ser traducido merecen que por primera vez lo traduzca ( sin que sirva de precedente ;) )... benevolencia, please :)

    Recodos

    Recodos con nieblas pertinaces,
    obstinadas en calar hasta el tuétano
    y asi, por capilaridad,
    poder contaminar a los demás sin compasión.

    Incluso la luz más brillante,
    aquella que buscamos,
    poseida de una opacidad arcana,
    desesperada por la negrura,
    insiste, clara y amorosa,
    despejando, así, la niebla...

    El recodo, húmedo, intenta brillar,
    pero la luz, que no le reconoce,
    le rehuye triste y descolocada,
    perdida en aquel lar, a veces extraño,
    que antes iluminaba orgullosa.

    ResponSuprimeix
  5. Ostres Rafael, en Joan té rao...jo l'he hagut de llegir en castella perquè hi havia paraules que no entenia(quina vergonya).
    Jo diria que la boira amaga racons humids fins que la llum amb la seva força l'esbaeix i aleshores el racó humid intenta brillar, però la llum no el reconeix i el defuig, malgrat l'havia il·luminat abans que el cubrís la boira...Potser que de vegades no ens reconeixem nosaltres mateixos en situacions ja viscudes abans?
    Una abraçada,
    M. Roser

    ResponSuprimeix
  6. Recodos!!!!! El traductor me decía "Apoyadas". Yo creo que, y es una opinión muy mía, sería lindo que tradujeras tus poemas. Porque los que estamos cautivos del traductor nos perdemos tus joyas.

    Gracias, Rafael. Un saludo enorme desde mi Salta.

    ResponSuprimeix