dilluns, 25 d’abril de 2011

Del que són fetes les parets.

Entre el porticons esquerdats
de les finestres corcades
i els vidres fumats de sutge,
un tel de llum esmorteïda
s’amaga sanglotant entre les parets
de pedres captives,
ennegrides pel pas de la vida aliena,
silencioses confidents
de riures i plors,
pregàries, promeses,
suors, il.lusions,
vida i mort.

14 comentaris:

  1. Precioses paraules Rafael!
    Sovint les parets parlen... i riuen, i ploren...
    Salut!

    ResponSuprimeix
  2. Como nuestras paredes....

    Un placer leerte, Rafael.

    Saludos y linda semana.

    ResponSuprimeix
  3. No és estrany que aquest tel de llum esmorteïda plori...Amb el pas dels anys deu haver viscut moltes vides, algunes tristes , però d'altres alegres, que també es pot plorar d'emoció.Molt bonic...
    Petons,
    M. Roser

    ResponSuprimeix
  4. Com ja ha dit algú per aquí es ven veritat "si les parets parlessin"

    Salutacions

    ResponSuprimeix
  5. Precioses paraules. Sublim.

    Gràcies a tu per escriure i fer més ric el meu espai personal. Et seguiré jo també amb molt de gust.

    La nostàlgia i el gris són unes de les sensacions de les qual més m'agrada escriure i llegir.

    Una abraçada!

    ResponSuprimeix
  6. http://www.ivoox.com/versatil-26-d-abril-2011-audios-mp3_rf_630147_1.html

    sorpresa!

    ResponSuprimeix
  7. Parets, testimonis muts de vides plenes de tanta vida...
    M'agradat.

    ResponSuprimeix
  8. Com més antigues són les parets, més històries tenen per explicar. Per això ens agraden tant les antiguitats en general.
    T'envio un correu a banda.

    ResponSuprimeix
  9. gràcies a tothom, quants comentaris :)

    Penso que les pedres, així com molts objectes antics que tenim o adquirim, tenen dins d'elles una part de l'essència de les persones amb qui han tingut contacte amb el pas dels anys.

    M'agrada la sensació de continuitat i de pertànyer a alguna cosa, el fet de poder tocar els objectes, i les pedres en concret, que ja van tocar i col·locar els meus avantpassats i que, potser, un dia, els meus descendents s'entretindran a desmuntar.

    ResponSuprimeix
  10. La Gallina Marcelina, noia, la sorpresa ha estat del més agradable, gràcies, per cert, voldria felicitar a la veu que va recitar el poema, ets tu?, no dubtis que has guanyat un oient,i segur que molts altres dels que han escrit en aquest post també hi pararan l'orella

    abraçada!

    ResponSuprimeix
  11. Benvolguda Olga, moltes gràcies per la correcció, no se n'estigui mai d'ajudar-me

    Rafael

    ResponSuprimeix
  12. i tu has guanyat una lectora, de fet ja la tenies ;)
    una abraçada!

    ResponSuprimeix