dilluns, 23 de gener de 2012

Posibilitats.

Mai no he tingut
el que és mostrat
per començar callant
el que no vull.


Odio la seguretat
de callar el que em fastigueja
alhora que ho exhibeixo.


M'abstrec del que no vull sentir,
callo el que no vull callar,
tant fa la crítica, només és poesia




   

4 comentaris:

  1. És molt brillant i divertidíssim, Rafael!!!
    "M'abstrec del que no vull sentir/ callo el que no vull callar/ tant fa la crítica, només és poesia": això és dinamita. És deu vegades millor que el meu poema!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No, és el teu poema llegit al reves ...com a les pelis quan fan girar un disc al revés per a trobar-hi el missatge ocult...doncs això...el teu poema al contrari...més al meu estil, gràcies.

      Suprimeix
  2. Un poema fantàstic, deuria d'estar als llibres de l'Institut amb tot el que dius, es molt bonic.

    ResponSuprimeix