dilluns, 5 de març de 2012

Emmetzinador

Et desvesteixes 
i confies que et perdonin,
mentre les pells que has mudat
confonen el terra
com tu confons veritat i mentira.
Nu de tota culpa,
la teva innocència 
està llesta per emmetzinar-nos.

9 comentaris:

  1. És que la innocència té aquesta capacitat: captiva, enverina, enamora.

    ResponSuprimeix
  2. És la crueltat inherent a la innocència, trobo molt encertada la comparació "com tu confons veritat i mentida/ nu de tota culpa".

    ResponSuprimeix
  3. Pero...és realment innocent o és només una màscara de la que es revesteix per emmetzinar?

    ResponSuprimeix
  4. Aquesta mena de serp poètica que es mou sibil·linament entre la innocència i el pecat, entre la veritat i la mentida, entre la mel i la metzina -totalment d'acord Jordi :)- preparada per inocular-nos el seu verí... m'agrada... una imatge que trasllada al paradís -al primer vull dir- tot plegat molt metafòric.

    ResponSuprimeix
  5. Innocent, llegeixo aquests versos que, si bé no m'emmetzinen, sí em deixen en una estat estrany de confusió. Com q no sé gaire què dir, me'ls rellegeixo. M'agraden...com sempre!

    ResponSuprimeix
  6. Normalment és fàcil que et perdonin, perdonar-se a un mateix a vegades requereix una educació emocional que sembla que no tots podem asolir.

    Petons ;)....i per en Jordi una abraçada :)

    ResponSuprimeix
  7. No sempre un sap quant verdaderament ha de despullar-se del tot, algun cop el que penses serà el millor és e que et destroça.

    ResponSuprimeix
  8. i a l'hivern s'ha de vigilar...que un cop d'aire sempre hi es :), gràcies Imma .

    ResponSuprimeix