dimecres, 25 d’abril de 2012

Dins un món blau fosc, profund, bé, negre. IV de L

Vius en la foscor.
Les persianes reposen,
els llums no comsumeixen;
et degrades, esperonat
per la luctuosa fantasia 
de l'abandó voluntari,
poruc de veure l'horror
de la teva ombra.

8 comentaris:

  1. Jo no jo vics ens las finestres ben obertas perque entri tota la llum al meu cor.

    ResponSuprimeix
  2. Refes-te ,ets un poeta.La tristesa es un territori que domines i saps que es transitori...

    ResponSuprimeix
  3. Res de viure en la foscor les persianes ben pujades i les finestres ben obertes, perquè l'aire fresquet i la llum del sol, ho amarin tot. La por se n'anirà, perquè ja no hi haurà més ombra!

    ResponSuprimeix
  4. Ostres, això d'apagar-se a poc a poc sona ben fosc!
    Ep, si passes per casa meva t'hi he deixat un detall. Res, una mica de sabó i prou.

    ResponSuprimeix
  5. "La nit fosca de l'ànima" de la que parlen els poetes; un dia o altra fineix.

    ResponSuprimeix
  6. no us penseu pas, de tant en tant obro les meves finestres :)

    Joan, moltes gràcies! em feia falta una bona ensabonada

    ResponSuprimeix
  7. Suposo que qualsevol, poeta o no, passa per moments d'aquests a la vida. Però per expressar-se com ho fas tu, si que s'ha de ser poeta.

    Em trec el barret!.

    ResponSuprimeix