dissabte, 5 de maig de 2012

Dins un món blau fosc, profund, bé, negre. VI de L

No hi baixava des de petit, al soterrani,
-llavors, sempre advertit del perill.
Les escales parlen entre elles -gemeguen.
Fosc, humit, vell, els tresors que recordava
no copsen la meva atenció, ja no ho són.
Al fons, però, el desig d'allò prohibit continua intacte.


Obro la tapa del pou i baixo,
mentre les meves mans
acaronen el rovell dels esglaons;
ara, el replanet del motor; 
a sota, la cambra on aquells s'havien amagat.
Les ombres i la remor del silenci em criden
i m'endinso pel passadís,
 que sempre s'estreny,
que m'envolta,
que m'abraça. 
La terra em reconeix,
em fa coixí,
em fa seu.


I el somni germina.

9 comentaris:

  1. A mi les profunditats m'atemoreixen, gairebé tant com les alçades :)

    ResponSuprimeix
  2. De vegades hi ha coses, que se'ns havien perdut en algun racó de la memòria, però un dia les tornem a trobar i el record fa que les il·lusions tornin a reeixir...
    Petons.

    ResponSuprimeix
  3. M'has fet recordar,les vacances d'estiu de la meva infantesa, quan aixecàvem la trapa de la bodega i la fortor del vi fermentat ens inundava els sentits. Moltes vegades en la solitud també aixeco trapes i allí es on floreixen un munt de sentiments.

    Bona setmana.

    ResponSuprimeix
  4. Per un moment creia ser jo qui obria la trapa de la bodega en aquells anys de infant. Quan la fortor del vi fermentat ens inundava els sentits i ens incitava més encara a fer allò que estava prohibit.

    N'he obert d'altres i en elles m'he enfrontat a la por i als somnis...

    Bona setmana.

    ResponSuprimeix
  5. Feia dies q no et comentava, però he anat seguint cada un d'aquesta sèries de poemes que has anat penjat. Tots m'agraden, però aquest últim m'ha encanta. Acaba amb esperança, llum, i això sempre va bé, pensar/creure que després d'un passadís estret, fosc, fred apareix un somni q germina...preciós!
    Petons!!!

    ResponSuprimeix
  6. Hola noies, doncs sí els records, la por a la foscor, les coses prohibides, l'atracció dels abismes, el voler descobrir...tot això dins aquest text, i vosaltres fidels lectores perllegir-ho, tinc sort, gràcies :)

    ResponSuprimeix
  7. Cal baixar per escriure i per viure. Cal baixar i després tornar amunt, despert i renovat, cap al raig de sol calent i daurat. I deixar que la carícia sigui.
    M'agraden molt aquests poemes, m'arriben més que els últims, em són més propers.

    ResponSuprimeix
  8. Merci....a mi també son els que m'agraden:)

    ResponSuprimeix