dimarts, 7 d’agost de 2012

Dins un món blau fosc, profund, bé, negre. X de L

En aquell racó, difuses,
rere els teus ulls de gat ,
fins avui, dins teu s'han preservat amagades
les restes de les teves misèries,
tot el que havies ocultat de tu mateix
s'hi ha podrit i ara surt,
substitueix la pell
per alguna cosa més adient a la teva persona,
et transforma en una massa de pus
que, amb horror, no sents estranya,
et retrobes per jutjar-te
i els teus ulls -indulgents-
fins i tot es mostren orgullosos
d'exhibir-te com sempre has estat.

11 comentaris:

  1. Respostes
    1. Doncs tens molta raó i em recorda una xerrada del Cesar amb el seu fill a "Gladiator"...

      Suprimeix
  2. Defectes, virtuts.... qui som nosaltres per jutjar?
    Que tiri la primera pedra el que estigui net de culpa...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. ...ostres!quina sorra més fina te avui la platja...;) no tirarem res doncs.

      Suprimeix
  3. Aquestes misèries que amaguen aquests ulls de gat, tard ho d'hora sortiran a la superfície...potser es poden tolerar , però no sé si enorgullir-se'n!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola M. Roser, hi han dies que dic...va Rafa, avui un de maco...i cony, ja hi torno a ser :(...una abraçada, fresqueta però.

      Suprimeix
  4. Ja deia jo que els ulls de gat mai són sincers del tot...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Amb aquell somriure al rostre els ulls de gat, calms i insincers de mena recorden aquell dia de Sant Marti. ;)

      Suprimeix
  5. Em recorda al "El retrat de Dorian Grey"...

    ResponSuprimeix