divendres, 14 de febrer del 2014

Tot.

Ressegueixo amb la mirada el camí de taula;
dibuixos de la solitut perduda matins, nits i tardes
on la llum captiva -ignota part de mi- em guia.
Cinc ombres per a una única rosa.
El Primer, fugaç, lliure en l´`anima.

Els gegants ballen l'urgència del tresor,
-amb tu sí- em vas dir -tot-.
alço la mirada
Gessamí,
un petó dels teus ulls,
un somriure del teu cor,
-tot-

10 comentaris:

  1. Maco, molt maco i tendre.
    Jo també crec que els ulls poden besar...

    ResponElimina
  2. Hola Rafael, m'agrada tornar-te a veure per aquí!
    Tot, l'amor ho dona tot, però també ho exigeix tot... I què millor que la besada d'uns ulls i un somriure que surti del fons del cor!
    Petonets i bon diumenge.

    ResponElimina
  3. ... l.ànima que amb els ulls pot parlar... tb pot besar amb la mirada...

    ResponElimina
  4. L'ànima o els ulls només reflexen el desitg del que tenen la sort d'albirar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cal saber llegir o interpretar... no tothom neix amb aquest do...

      Elimina
  5. No se sap... es sent...

    ResponElimina
  6. https://anna-historias.blogspot.com.es te envio mi blog de poesia por si quieres pasar a visitarla gracias

    ResponElimina