Sempre hi sóc,
(quan hi sóc)
a l'aparador,
que, com jo el veig,
no és per ser mirat
sinó per poder
guaitar, sentir, explorar
el món de fora
des de la seguretat
del cau.
Veure com es mou,
continu,veloç,etern,
absurd...
i jo miro,miro,
i miro,
i torno a mirar
tot aquest magnífic
ventall de detalls.
Sabeu?
he travessat el vidre,
vull moure'm i ser vist.
Ara m'observo
a mi mateix
i somric.
Obrint aquest bloc la veu poètica pot aconseguir de moure's i ser vist. Sortint de la torre de vori, ben útil per altra banda, pot observar-se i somriure amb el resultat.
ResponEliminaSi no t'importa, algun dels teus poemes el penjaré al meu bloc, però necessito el teu permís.
Per descomptat Helena...un plaer,gràcies per llegir-me ;)
ResponElimina