Ombres sense ulls
claven la mirada
en els meus ulls
sense ombra.
Corro i batego,
però romanc
immòbil,
amarat,
aclaparat per
un aroma que no
tant sols
impregna els
meus narius,
sinó que banya
la meva pell
i s'hi endinsa,
em travessa,
m'esfilagarsa,
m'esquinça,
mentre em sutura,
em sargeix,
em voreja,
em penetra
i em fa renéixer.
Ara, els meus ulls
són ombra i
les ombres tenen
ulls.
Descanso.
M'agrada molt aquest text, és potent i alhora inquietant. M'agrada llegir-te, no deixis d'escriure.
ResponEliminaUn petó
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAquí tens el meu comentari:
ResponEliminahttp://unacosamoltgranenunademoltpetita.blogspot.com/search/label/Meyerhofer
T'he descobert al blog d'Helena Bonals, sempra fa molt bona tria de poemes i amb les seues paraules els revaloritza encara més.
ResponEliminaUn plaer descobrir-te. Tenim la mateixa plantilla de bloc, Quina casualitat!!!
Hola Joana.
ResponEliminaSi,ben veritat,tenim la mateixa plantilla,casualitats :).
Sortir al blog de l'Helena Bonals és sense cap mena de dubte un valor afegit que m'ha agradat molt.
El plaer de la llegir i el descobrir...sovint són una mateixa cosa.
Fins aviat.
Aquest poema teu és com passejar-se per una pintura onírica de De Chirico, sempre inquietant.Ja li he comentat a l'Helena.
ResponEliminaostres Olga, és molt interessant això que dius perquè és cert que el Rafa -al meu entendre- té una percepció molt visual de la vida i el fet que el poema sembli una pintura... es correspon amb aquesta idea meva :)
ResponEliminaGràcies Olga, un plaer que, encara que sigui per un moment,un poema meu t'hagi pogut recordar el gran Giorgio De Chirico. Tots els comentaris ajuden a millorar.
ResponEliminaParlant de visual, m'agrada l'ull amb què mires des de la teva nebulosa.
ResponElimina