dilluns, 29 de novembre de 2010

Morpheus

Ombres sense ulls
claven la mirada
en els meus ulls
sense ombra.

Corro i batego,
però romanc
immòbil,
amarat,
aclaparat per
un aroma que no
tant sols
impregna els
meus narius,
sinó que banya
la meva pell
i s'hi endinsa,
em travessa,
m'esfilagarsa,
m'esquinça,
mentre em sutura,
em sargeix,
em voreja,
em penetra
i em fa renéixer.

Ara, els meus ulls
són ombra i
les ombres tenen
ulls.

Descanso.

9 comentaris:

  1. M'agrada molt aquest text, és potent i alhora inquietant. M'agrada llegir-te, no deixis d'escriure.

    Un petó

    ResponSuprimeix
  2. Aquí tens el meu comentari:

    http://unacosamoltgranenunademoltpetita.blogspot.com/search/label/Meyerhofer

    ResponSuprimeix
  3. T'he descobert al blog d'Helena Bonals, sempra fa molt bona tria de poemes i amb les seues paraules els revaloritza encara més.
    Un plaer descobrir-te. Tenim la mateixa plantilla de bloc, Quina casualitat!!!

    ResponSuprimeix
  4. Hola Joana.

    Si,ben veritat,tenim la mateixa plantilla,casualitats :).
    Sortir al blog de l'Helena Bonals és sense cap mena de dubte un valor afegit que m'ha agradat molt.
    El plaer de la llegir i el descobrir...sovint són una mateixa cosa.
    Fins aviat.

    ResponSuprimeix
  5. Aquest poema teu és com passejar-se per una pintura onírica de De Chirico, sempre inquietant.Ja li he comentat a l'Helena.

    ResponSuprimeix
  6. ostres Olga, és molt interessant això que dius perquè és cert que el Rafa -al meu entendre- té una percepció molt visual de la vida i el fet que el poema sembli una pintura... es correspon amb aquesta idea meva :)

    ResponSuprimeix
  7. Gràcies Olga, un plaer que, encara que sigui per un moment,un poema meu t'hagi pogut recordar el gran Giorgio De Chirico. Tots els comentaris ajuden a millorar.

    ResponSuprimeix
  8. Parlant de visual, m'agrada l'ull amb què mires des de la teva nebulosa.

    ResponSuprimeix