dissabte, 25 de febrer de 2012

Sucre amarg.

Visc dins un món fet 
de vidre de sucre
- fosc, cremat, amargant;
però acarono en secret
un fil transparent, 
una sirga cap
al teu xiuxiueig calent.

10 comentaris:

  1. No oblidis que el sucre
    tot i disfressat
    és ple de dolcesa
    i no és gens amarg.
    algun cop enganya
    per dur-te de cap.

    ResponSuprimeix
  2. ep! un poema, m'encanten els comentaris així, què inspirat,gràcies!

    ResponSuprimeix
  3. un món fet de vidre ha de ser molt fràgil... per sort, també tens una sirga que et pot sostenir en els moments difícils, aprofita-la doncs!

    un petó

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. a vegades els fràgils som uns mateixos i no som capaços d'agafar-nos amb la força suficient a una bona sirga amiga

      Suprimeix
  4. No m'imagino un món de vidre de sucre, fet de totes aquestes coses tan negatives...Però si el veus així, potser val més que es fongui, no t'estimbaràs. Com diu la Núria la sirga t'ajudarà... Fins que el puguis refer i el vegis lluminós i dolç!!!
    Bona setmana.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. el sucre, una vegada s'ha enfosquit ja no es pot tornar a aclarir... sort que sempre podem tornar a cuinar :)

      Suprimeix
  5. A tu el que et passa es que estimes com una mala cosa ,l'amor en si mateix i per aixòs ets qui ets sino fores unaltre ,un plural , un "Vicente" i no un singular com ets.Amen!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. tu sí que ets especial! i a cada comentari que em fas ho refermes... bentrobat! :)

      Suprimeix
  6. Uis, un món de sucre, brillant, dolç i fràgil... massa bonic per ser veritat... almenys ens dónes dosi de veritat amb el teu poema

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. hola carina, benvinguda, ja saps, el sucre en excès fa càries :)

      Suprimeix