dijous, 9 de febrer de 2012

Una bestiola immunda.

Ja res no és el que sembla
i dins les nostres inquietants ombres
les orquídies són cards immunds
que s'aixequen amenaçadors 
com les tempestes que estellen 
les lleixes de les finestres.
Les teves mans suplicants,
imploren l'ajut de les meves,
esmolats rasclets gelats
que t'esgarraparan l'ànima.

10 comentaris:

  1. Noi, una visió força pessimista de la vida, canvia el xip i que les tempestes deixin pas a la calma i que les mans acariciïn l'ànima...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. la força de les meves mans, regal genètic,rivalitza amb la seva suavitat...el temps no se... a vegades fins i tot amb bufanda ens la grip ens fa falconada.
      Un petó M.Roser.

      Suprimeix
  2. La calma arriba, però llavors tal vegada trobem a faltar la tempesta...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Rosa Isabel, calma i tempesta...a vegades el que trobo a faltar es un boto de "pause"
      Un petó.

      Suprimeix
  3. Ai! aquest hivern tant glaçat, a molts ens masega l'ànima.
    Tal volta el gel conspirador, es arma de doble full, aquesta cuirassa ens pot protegir o allunyar-nos del mon. A vegades absurd o tremendament entranyable. Deixem que arribi la primavera a veure que passa.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Montserrat...això que arribi la primavera, els turistes i la feina ...potser llavors sense temps a pensar, sera més fàcil ser menys feble...
      una abraçada :)

      Suprimeix
  4. Així, exactament, estic jo... ja sé que passarà, però mentrestant cou...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. tot passa, però normalment deixa una senyal prou lletja...cou...fa mal oi?

      Suprimeix
  5. res no es el que sembla tens raó. Benvingut al meu blog rafael seguiré la teva poesia que trobo força estimulant vine quan vulguis a casa meva seràs ben rebut!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Benvingut Miquel Ángel, la poesia és això un estimul...ens llegim :)

      Suprimeix