dijous, 10 de maig del 2012

Dins un món blau fosc, profund, bé, negre. VII de L

Ballo, volo, escupo fogueres dialèctiques
que, avui, l'eco distorsionador
m'ha retornat amb un somriure maligne.
No dono crèdit;
he enmudit, millor; 
no vull tenir-me en mal concepte.
Ara, parlo al meu interior,
belles paraules que tu entens bé,
mentre escolto com la humanitat
envaeix amb el seu alè
la meva essencialitat sense màcula,
incapaç de ferir-se de nou.

7 comentaris:

  1. Aixó de parlar al teu interior moltes vegades va molt bé per treure el que portes dins.
    M'agrada.

    ResponElimina
  2. uno no se aparta de la humanidad,
    pero es bueno hablar con nuestro interior
    en esos casos
    salut amic

    ResponElimina
  3. però abans d'enmudir, ho has tret tot
    ara ja podem mirar cap a l'interior

    bon cop de setmana

    ResponElimina
  4. Ja t'has fet una bona cuirassa? No deixis mai de parlar amb tu mateix, però no t'oblidis que ens agrada molt sentir la teva veu.

    Una abracedeta i bon cap de setmana.

    ResponElimina
  5. Ui, quina buidada, m'apartaré no sigui que m'arribi algun esquitx d'aquesta foguera dialèctica...Per parlar amb el nostre interior, cal utilitzar sempre belles paraules, sinó no tindria sentit la catarsi...
    I ara et sents bé, fantàstic!!!

    ResponElimina
  6. la tranquil.litat...així és diu un mar de la lluna...que no te aigua, per cert...no, no estic tranquil...continuem doncs...veniu?

    ResponElimina